Començar l’any amb bon peu

Estadi del Sadar

La victòria davant el Saragossa va posar el colofó a un 2015 que serà recordat com un dels anys més importants en tota la història del Nàstic amb l’ascens del club a Segona Divisió i un inici fantàstic a la categoria de plata on ja ha aconseguit  més de la meitat dels punts que són necessaris per assegurar la permanència. Ara però, el desig de tots els estaments de l’entitat és prolongar la dinàmica positiva de l’equip durant els propers 365 dies que conformen el nou any 2016. El primer pas de tots els que hauran de donar els homes de Vicente Moreno serà en un dels estadis més mítics del futbol estatal com és el del El Sadar, feu d’un Atlético Osasuna que anhela tornar a Primera Divisió amb un equip ple de joves talents formats a la pedrera del Tajonar. L’objectiu de l’equip és el d’acabar la primera volta en posicions de play-off i tot el que sigui puntuar a Pamplona ajudarà a assolir aquesta meta a falta de tres jornades per arribar a l’equador de la temporada.

Achille Emaná, descartat

En la última roda de premsa de Vicente Moreno en aquest “fantàstic” any 2015, prèvia del primer partit del Nàstic al 2016, s’ha confirmat la baixa per lesió d’Achille Emaná. El camerunès no està recuperat de la lesió que va patir en l’últim partit davant el Saragossa i per tant es quedarà a Tarragona junt amb Álex López, jugador al qual ja se li està buscant un relleu com va confirmar el club desprès de confirmar-se els tres mesos de baixa que el tindran apartat dels terrenys de joc. Els noms d’Aníbal Zurdo y Ikechukwu Uche són els que han sonat amb més força en les darreres hores per reforçar a un equip que arriba al Sadar com a 5è classificat a només un punt de l’equip amfitrió i tot el que sigui sumar els permetrà seguir amb gairebé tota probabilitat dins de les places de promoció.

“ | Vicente Moreno: Tenim il·lusió de fer un bon partit en un escenari com es el camp d’Osasuna i la il·lusió de guanyar a un equip que ara mateix va per davant i que si guanyem podríem superar a la classificació, i això sempre es un al·licient més.”

Per afrontar el duel davant Osasuna, Vicente Moreno ha deixat entreveure que Pablo Marí, Iago Bouzón i Sergio Tejera podrien entrar a la convocatòria desprès d’haver entrenat amb la resta dels seus companys en les dues últimes sessions que ha realitzat l’equip abans de viatjar a Pamplona. No obstant, la llista de convocats no es coneixerà fins divendres o fins i tot el mateix dia del partit i s’haurà d’esperar a veure com evolucionen els tres jugadors. En aquest sentit, aquestes dues setmanes de descans han vingut com anell al dit per a que els jugadors que van acabar amb molèsties el partit contra el Saragossa s’hagin pogut recuperar a temps de disputar un dels partits més importants de la temporada no pel que pugui dir la classificació al final de la jornada sinó per l’entitat del rival i de l’escenari on es jugarà el partit corresponent a la 19ª jornada de lliga a la Liga Adelante. 

A recuperar l’efectivitat de les primeres jornades

L’Osasuna va començar la temporada com un tir, superant inclús les expectatives que s’havien generant durant el mercat estival ja que aquesta temporada el club va decidir apostar per un projecte jove basat en un model de cantera poblant el primer equip de jugadors formats a la pedrera del Tajonar. Que els navarresos estiguessin al capdavant de la classificació desprès de disputar-se les deu primeres jornades de lliga era un fet totalment inesperat per l’entorn de l’entitat, però els números i el bon futbol executat per l’equip d’Enrique Martín no eren fruit de la casualitat. D’aquets primers deu partits van guanyar sis, van empatar dos i van perdre uns altres dos. Els germans Flaño, Mikel Merino, Roberto Torres, Matej Pučko i l’incombustible Nino han sigut alguns dels noms més destacats en aquest tram principal de temporada. El màxim golejador de l’equip, Roberto Torres, suma set dianes per les quatre que acumulen tant Pučko com Nino. El migcampista gallec Adrián Cruz és la única baixa que té l’entrenador local Enrique Martín, qui podria apostar per un 5-3-2 amb Kenan Kodro o Álex Sánchez acompanyant en atac al ja mencionat Nino Martínez. Oier Sanjurjo que entraria al lateral dret en substitució del jove Aitor Buñuel, seria l’altre novetat d’un onze en el que es caurien Matej Pučko, Maikel Lasa i el francès Jordan Lotiès respecte a l’últim partit d’Osasuna en la victòria per 1-3 a los Nuevos Pajaritos davant el Numància.

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit

Colofó a un any inoblidable

Enfrontament de pre temporada
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/ 

El 2015 serà un any molt recordat en la història del Club Gimnàstic de Tarragona, un any on els somnis de tots els tarragonins s’han anat complint un darrere l’altre prometent allargar-se en el temps per poder seguir gaudint d’un club que ha sabut re inventar-se  per recuperar tant l’estabilitat econòmica com la esportiva i poder respirar per fi l’aroma del futbol professional als voltants del coliseu grana en el que s’ha convertit el Nou Estadi. En els 352 dies que han transcorregut des de que vam abandonar el 2014 el Nàstic ha fet coses importants, coses de molt mèrit com vèncer per últim cop al seu rival provincial, ser campió de grup, aconseguir un ascens, mantenir i millorar un bloc afegint-li un ingredient estel·lar, executar una venjança i ser capaç de convertir-se en l’equip revelació de la seva nova categoria. Si, en un any la parròquia nastiquera ha sigut capaç de celebrar una victòria contra el Reus, el campionat i l’ascens anhelat a Segona Divisió, la continuïtat de Vicente Moreno, Emilio Viqueira i el nucli fort del vestuari, l’arribada d’una estrella com Achille Emana, la venjança contra el Llagostera i finalment segueix podent festejar que el seu equip és capaç de competir amb els millors equips de la divisió de plata i probablement no pateixi en excés per obtenir la permanència. De fet, si el nou any 2016 segueix sent tant bo com el seu predecessor, hi ha moltes opcions de que els tarragonins prolonguin el seu estat de gracia i acabin lluitant per fer-se un lloc al play-off d’ascens a Primera Divisió, però això ja són teories. En tot cas, la millor manera d’unir un any amb l’altre és acabant aquest amb una victòria davant tot un històric com el Real Zaragoza per posar el colofó a un 2015 inoblidable.

“ | Vicente Moreno: Ha sigut un any magnífic en tots els sentits. Primer perquè s’ha aconseguit l’objectiu clar es tenia per necessitat i per l’obligació del club i després també per la forma amb la que s’ha aconseguit. Després, el inici de temporada a Segona Divisió també està sent bo i espero que tots els anys, a aquestes alçades, puguem fer una lectura tan bona i tan positiva com estem fent en aquest moment. Però com som exigents i com sempre dic, quan ja tens les coses a la butxaca no et conformes doncs esperem que el millor estigui per venir”.

Cop a la davantera

Durant els darrers dies s’ha conegut que Álex López causarà baixa durant els propers tres mesos de competició per un trencament del menisc extern del genoll esquerra deixant a Marcos De la Espada com el únic ‘9’ pur a disposició de Vicente Moreno. Cert és que jugadors com José Naranjo o Xisco Muñoz tenen condicions per actuar en punta, però el club ja ha fet saber al soci que acudirà al mercat d’hivern en busca d’un davanter que ocupi la vacant que deixa el del Baix Penedès.

La primera convocatòria que es perdrà el jugador nascut a Segur de Calafell serà la del partit contra el Zaragoza, una convocatòria en la que tampoc estarà el migcampista Sergio Tejera. El barceloní no s’ha recuperat de les seves molèsties a l’isquiotibial de la cama esquerra i serà un absència de pes a la sala de màquines del Nàstic, on previsiblement Xavi Molina tornarà a fer d’acompanyant de David Rocha amb la participació d’Achille Emana en una posició més avançada. El camerunès serà de la partida desprès d’haver complert el partit de sanció que el va deixar sense poder jugar a Butarque al igual que un Mossa que tornarà al lateral esquerra. El valencià podria no ser la única novetat en la línea defensiva, doncs tot i que encara és una mica aviat, Gerard Valentín podria tenir opcions de ser titular 104 dies desprès de la seva lesió davant el Girona. El de La Garrotxa va disputar els darrers 22 minuts contra el Leganés i si Vicente Moreno ho creu oportú podria completar la línea de quatre junt amb Pablo Marí i Iago Bouzón. On hi ha més interrogants és als extrems, on Miguel Palanca, Ferran Giner i José Naranjo opten a la posició de banda esquerra amb Rayco i Jean-Luc fent el mateix a la banda dreta de l’atac.

Un Zaragoza sota mínims

Ranko Popovic tindrà que tirar novament del filial per poder completar la llista de jugadors que viatjaran a Tarragona. El preparador serbi només podrà comptar amb 14 jugadors del primer equip ja que Fredy Hinestroza finalment no s’ha recuperat a temps pel duel davant el Nàstic, al contrari que un Rubén González que sí ha entrat en la llista definitiva de 18 jugadors junt amb els jugadors del filial Tarsi, Iñaki, Sergio Gil i Kilian. El extrem colombià forma part de la llarga llista d’absències amb les que compta el ex entrenador de Cerezo Osaka: Diego Rico i Ángel Rodríguez causen baixa per sanció, mentre que Pape Diamanka, Mario Abrante, Jorge Ortí, Jaime Romero i Cezary Wilk ho són per lesió.

Tot i les múltiples i sensibles baixes, el conjunt aragonès arriba a la cita sent l’equip menys golejat de tota la categoria amb 13 gols encaixats i havent perdut només dos dels seus darrers nou partits. No és excessivament un equip golejador -16è equip que menys gols marca- però sap estabilitzar a la perfecció les seves mínimes avantatges. En quant a la defensa, en cap partit dels que s’han disputat fins ara ha rebut més de dos gols. Alfredo Ortuño és el seu millor golejador amb sis dianes i el segueixen Ángel Rodríguez –baixa per sanció- amb tres i Leandro Cabrera amb dos.

Els precedents són favorables                                     

                                                         

Tot i ser dos dels equips més antics del futbol espanyol, Nàstic i Zaragoza només s’han enfrontat tres vegades al Nou Estadi en partit oficial. La condició dels aragonesos de ser tot un històric de Primera Divisió és el principal motiu de que tots dos equips s’hagin vist les cares en comptades ocasions. La primera vegada que el feu tarragoní va ser testimoni d’aquest duel va ser a la temporada 2004-05 en una eliminatòria de Copa del Rei on els grana es van imposar per 2-1 en un enfrontament a partit únic. Dues campanyes desprès es van retrobar a Primera Divisió i el resultat va tornar a ser favorable per als locals amb una diana de Javier Portillo, el pitxitxi d’aquell equip que va acabar cuer de la categoria i va descendir a Segona Divisió. El darrer enfrontament entre els equips de Tàrraco i de la Corona d’Aragó va ser precisament a la categoria de plata en el transcurs de la temporada 2008-09. En aquella ocasió el marcador va ser un empat de 0-0.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit

INFORME: REAL ZARAGOZA

Jesús Vallejo, capità i emblema del Zaragoza
Foto: http://www.realzaragoza.com/

Obligació és la paraula amb la que ens podem referir a tot un històric com el Real Zaragoza, un equip que persegueix tornar a l’elit del futbol espanyol desprès de tres anys a Segona Divisió i una final de play-off on van tirar per terra el 3-1 de La Romareda al camp d’una UD Las Palmas que va remuntar l’eliminatòria i va acabar ascendint a Primera.  Enguany, desprès de canviar mitja plantilla en busca d’un equip de garanties que pugui lluitar per l’ascens de categoria, les coses semblen anar tal i com desitjaven a la capital aragonesa i les opcions de quedar entre els dos primers classificats es mantenen intactes. El lleó vol despertar de la seva llarga letargia.

“ | Abraham: La pressió i la exigència cap a l’equip són molt grans i és normal. Els futbolistes tenim que transmetre confiança e il·lusió per guanyar-nos el suport de l’afició. Volem que la gent vegi que ho donem tot en el treball diari per tornar a l’equip on es mereix. A tots ens agradaria estar en un altre posició. Clar que podríem estar molt millor, però tampoc estem tant malament”.

El regnat de Ranko Popovic

L’actual entrenador del Zaragoza va arribar a la banqueta de La Romarerda substituint en el càrrec a tot un clàssic de l’entitat aragonesa, Víctor Muñoz. El ex jugador del Barça és el típic  tècnic que sempre tens a la recambra quan les coses no van bé i necessites un home amb experiència i que conegui el club tot i que desprès el destitueixis a les primeres de canvi quan els resultats no acompanyen. El que passa és que aquesta vegada el preparador aragonès va acomiadar-se del club dels seus amors deixant a l’equip en 7ª posició a només un punt de la promoció i a nou de l’ascens directe. Així va arribar el serbi Ranko Popovic, que com a jugador només va tindre una experiència a Espanya a les files de la UD Almeria. Com a entrenador, va iniciar la seva carrera a la lliga austríaca dirigint al Tus FC Arnfels, però va ser al Japó on va desenvolupar plenament la seva experiència a les banquetes sent el Cerezo Osaka de Diego Forlán i el brasiler Cacau el seu darrer equip al país del sol naixent. Una vegada arribat a Espanya va aconseguir fer del Zaragoza un bloc que tot i ser el més golejat dels 13 primers classificats va saber aprofitar el rendiment golejador de Pedro Sánchez, Willian José y Borja Bastón per jugar els play-off d’ascens eliminant al Girona i claudicant davant Las Palmas en la eliminatòria decisiva.

Enguany, l’entrenador nascut a Pec (República Federativa Socialista de Yugoslavia) s’ha vist obligat a canviar el 4-2-3-1 amb el que va arrancar la temporada per un 4-1-4-1 que li ha donat més solidesa al seu equip. El inici de lliga no va ser el esperat amb una única victòria en les set primeres jornades de campionat i fins i tot es va especular amb la possibilitat de que Ranko Popovic fos destituït. Un triomf davant l’Alavés en la jornada següent li va permetre salvar el càrrec i va servir de punt d’inflexió per un Zaragoza que es va mantenir imbatut durant les set dates posteriors. Desprès van arribar dues derrotes contra el Valladolid i l’Alcorcón però ara han tornar a recuperar l’estabilitat amb dues victòries i un empat que són els seus últims resultats abans d’arribar a Tarragona com l’equip menys golejat de la categoria amb 13 gols encaixats.

Amb una defensa liderada per l’imberbe Jesús Vallejo, Erik Moran –cedit per l’Athletic Club de Bilbao- s’encarrega de ser el nexe d’unió entre la línea defensiva i el mig del camp on Pedro i Ángel Rodríguez –banda dreta- són els únics fixes junt amb Alfredo Ortuño –sis gols- que ocupa la posició del ‘9’. Hinestroza –que no jugarà al Nou Estadi- i Abraham es reparteixen els minuts a la banda esquerra de l’atac mentre que Diamanka, Dorca, Pedro i el japonès Jasuru Hasegawa són els que es van intercanviant al centre del camp, on darrerament Sergio Gil (19) també està gaudint de molts minuts tot i pertànyer a l’equip filial.  

“ | Albert Dorca: És un noi amb un caràcter molt bo. No s’amaga i té molta qualitat. S’està adaptant perfectament i és una de les opcions que té el míster”.

Jesús Vallejo, el líder de la manada

Si hi ha un jugador que destaca per sobre de la resta aquest és el de Jesús Vallejo. Als seus 18 anys, el defensa central format a la pedrera del club aragonès és ja un dels capitans del primer equip perquè exemplifica a la perfecció el sentiment d’amor per un colors maltractats pels últims dirigents que han passat per l’entitat a més a més d’aportar la garra i la lluita necessària  per fer del Zaragoza un equip sòlid i rocós que competeixi per assolir l’anhela’t  ascens a Primera Divisió. El seu somni és el de deixar al equip de la seva vida a la màxima categoria del futbol estatal ja que aquesta serà la seva darrera temporada a La Romareda. La seva eclosió durant el tram final de la passada temporada i les seves actuacions amb la Selecció Espanyola que es va proclamar campiona de l’Europeu  sots-19 durant el passat mes de juliol li van valer per fitxar pel Real Madrid, on ha de ser el relleu natural de Sergio Ramos. Col·locació, anticipació, determinació, sacrifici i el joc aeri són algunes de les virtuts que l’han portat a firmar per un club com el Madrid amb tan sols 18 primaveres.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit

La importància de sumar

Tres de les baixes del Nàstic
pel partit de Butarque
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

A Can Nàstic la paraula ‘sumar’ s’ha fet viral en les darreres dues temporades i mitja coincidint amb l’arribada de Vicente Moreno a la banqueta del Nou Estadi i a la consolidació d’un bloc de jugadors que no només són un equip, sinó també una família dins i fora del vestuari.

INFORME: CD LEGANÉS

El Leganés és un dels equips més
difícils de batre de la Liga Adelante

Una dècada desprès, el CD Leganés va tornar a assaborir el dolç plaer del futbol professional amb l’ascens de categoria que va festejar a la Feixa Llarga contribuint a la maledicció que el CE Hospitalet manté amb els play-off.  La última temporada del quadre madrileny a Segona Divisió va ser la 2003/04, quan es va quedar a quatre punts de mantenir la categoria acompanyant a l’Algeciras, al Rayo Vallecano i a la UD Las Palmas a la divisió de bronze del futbol estatal.

Un premi a la autoexigència

Vicente Moreno guardonat per la LFP
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/albums

Home senzill, tranquil, humil i de poques però sinceres paraules. Així és Vicente Moreno un dia qualsevol, en un lloc qualsevol i en una situació qualsevol. L’home afable, pacífic i seré que es mostra de cara al seu entorn desapareix quan es vesteix de curt o quan es posa la seva americana per seure a la banqueta despertant d’aquesta manera a la bèstia que porta dintre, la que no perdona ni un sol àpex de relaxament als entrenaments, la que el transforma en un ser enèrgic i nerviós i la que el converteix en un presoner de l’àrea tècnica que limita l’espai de qualsevol entrenador que no sigui Marcelo Bielsa.

El preu de no tancar els partits

Álex Lópex protesta el gol anul·lat
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Dissabte el Nàstic va ser víctima del conformisme que li donava el 2-1 que reflectia el marcador del Nou Estadi al començament de la segona part. Com succeeix gairebé sempre que el resultat els hi és favorable, els grana rebaixen el grau de pressió sobre el rival i els hi regalen la pilota per poder acabar de ‘matar’ els partits al contraatac.

Partit trampa al Nou Estadi

El Nàstic busca el liderat provisiona
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Deixar-se emportar pel que diu la classificació seria el major error que podria cometre el Nàstic en el partit corresponen a la 16ª jornada de la Liga Adelante contra el cuer de la categoria, la UD Almeria. Per sort, el vestuari és conscient de que desprès d’estar tres anys als inferns de la Segona Divisió B cap partit és fàcil, i molt menys davant un equip que porta tres mesos sense guanyar i necessita sumar urgentment de tres en tres per poder anar escalant posicions i aconseguir sortir de les places de descens.

INFORME: UD ALMERIA

Joan Carillo, entrenador
de la UD Almeria.
Foto: www.udalmeriasad.com

El de l’Almeria és un d’aquells casos inexplicables que ens deixa el món del futbol. Desprès d’aterrar a la categoria de plata provinent de la Primera Divisió s’esperava que l’entitat andalusa fos un dels equips punters del campionat i que estigués lluitant per la zona noble de la classificació.

El primer gol val un imperi

José Naranjo, autor del gol
de la victòria.
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Era una de les joves promeses de la pedrera del Recreativo de Huelva, una d’aquelles que estava destinada a jugar en el primer equip del club on s’havia format com a jugador i com a persona, allà on li havien donat l’oportunitat de créixer i de preparar-se per aquest món tant complex i a la vegada tant bonic que és el futbol.

L’assignatura pendent

Mantenir la categoria passa per guanyar tots els partits a casa e intentar treure els màxims punts possibles a domicili. Això és el que pensarien tots els nastiquers abans d’encetar la nova temporada, la que suposava el retorn del Nàstic a Segona Divisió. Només els més optimistes podien esperar-se un inici de curs tant esplèndid com el que estan firmant els homes de Vicente Moreno gràcies a la inèrcia tant positiva amb la que han arribat a la categoria.

V de victòria

Probablement aquesta hagi sigut la setmana més moguda a Can Nàstic en el que portem de temporada. Ni el interès del Llevant en fer-se amb els serveis de Vicente Moreno, amenaçant amb acabar el cicle més important del club en els darrers anys, havia aixecat tant d’enrenou al voltant de l’entitat com la roda de premsa que es va dur a terme dilluns passat en la que es va presentar el cartell que el club va dedicar al partit que es viurà el proper diumenge entre Nàstic i Llagostera sota el lema de ‘Venvinguts’, fent una clara referència al film de V de Vendetta protagonitzat per Hugo Weaving i Natalie Portman amb l’objectiu de fer una crida a tota l’afició nastiquera per tal d’omplir el camp i que el Nou Estadi es converteixi en un infern per al conjunt gironí.

Un Nàstic bipolar

Palanca disputant una pilota
amb Jonathan Vila.
Foto: http://realoviedo.es/

Tal i com va succeir en el darrer partit de la passada temporada, el Nàstic va caure al Nuevo Carlos Tartiere davant un Real Oviedo que va tornar a exhibir el seu potencial tant en el pla individual com en el pla col·lectiu per acabar imposant-se a un equip el de Vicente Moreno que va mostrar dues cares ben diferents en la primera i en la segona part.

L’essència real del futbol

Nuevo Carlos Tartitere
Foto: realoviedo.es

No sé exactament quan vaig descobrir que el futbol no només era futbol, sinó que també era un conjunt d’emocions i sentiments que podien portar a una persona a passar d’estar en el punt més àlgid de la seva eufòria a la tristor més profunda personificada en llàgrimes que es succeeixen en qüestió de segons.

La carta guanyadora

Achille Emana celebrant
el seu primer gol amb el Nàstic
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Quan un jugador decideix abandonar el futbol de primer nivell per jugar en lligues de menys exigència com les africanes o les de nord Amèrica, és bastant complicat imaginar que algun dia pugui tornar al primer pla del panorama futbolístic màxim quan supera la trentena d’edat com és el cas d’Achille Emana, un futbolista que desprès de brillar al Toulouse francès i al Reial Betis va donar un pas enrere per provar fortuna en equips més modestos com l’Al Hilal d’Aràbia Saudita, l’Al Ahli i l’Al Wasl dels Emirats Àrabs o en dos dels equips més representatius  del futbol mexicà com són el Cruz Azul i l’Atlante.

Un bon record per tornar a la victòria

És inevitable que la visita de la SD Huesca provoqui un sentiment de nostàlgia, emoció e inclús eufòria entre la parròquia nastiquera mentre recorda aquella matinal del diumenge 31 de maig en la que els seus gladiadors va aconseguir donar carpetada a tres temporades competint en els inferns de la Segona Divisió B per tornar al futbol professional eliminant al conjunt aragonès que poques setmanes desprès va exercir la seva condició de campió de grup eliminant al Racing de Ferrol i a l’Huracán de València en la eliminatòria definitiva que va decidir quins dos equips acompanyaven al Reial Oviedo i al Nàstic a la Liga Adelante.

Domini estèril al Nuevo Arcángel

Fidel en la jugada del 1-0.

La sensació que li queda al seguidor nastiquer és que en el que portem de temporada al Nàstic li costa horrors marcar un gol mentre que el rival no s’ha d’esforçar massa per trobar la manera de perforar la porteria de Manolo Reina. El domini que han tingut els grana en la majoria de partits que s’han disputat fins la data no sempre han tingut el premi merescut, i és que en això del futbol dominar la possessió de l’esfèric no és garantia de res.

Encara més difícil

L’enfrontament contra el Còrdova serà l’enèsima prova de toc, la més dura fins a dia d’avui,  per al Nàstic de Vicente Moreno. Desprès de visitar l’Heliodoro Rodríguez López, el Martínez Valero, el Nuevo José Zorilla, El Toralín i Los Pajaritos, el partit del Nuevo Arcángel suposarà un nou repte per aquesta plantilla que “sempre s’exigeix així mateixa” i que vol donar un cop sobre la taula amb la segona victòria a domicili tot i que “l’empat no seria dolent sempre i quan desprès es guanyi a l’Osca” tal i com va reconèixer Álex López.

Una barba que val or

Marcos, de nou decisiu per
evitar la derrota
Foto: www.laliga.es

23 d’agost del 2015, primera jornada de lliga. El Nàstic cau per 0-2 davant l’Albacete i Marcos Jiménez de la Espada entra a falta de deu minuts pel final del partit. Xavi Molina retalla distàncies a falta de tres minuts per arribar als 90’ i el propi Marcos força una pena màxima que ell mateix transforma per establir el 2-2 definitiu i sumar el primer punt de la temporada.

Calendari capriciós

Nuevo Estadio de Los Pajaritos
Foto: http://www.cdnumancia.com/

Jugar dos partits consecutius fora de casa mai és del gust de ningú, ni dels equips de la zona alta ni dels equips que es troben dins o molt a prop de les places de descens. Passa que si un perd el primer dels dos partits no té la possibilitat de recuperar el premi perdut en un territori més favorable acompanyat de la seva gent.

El irreverent Dani Aquino

Dani Aquino en el seu debut
a Segona Divisió

La definició de irreverente diu el següent: 1. [persona] Que muestra falta de reverencia o respeto. 2 ([adjetivo] Que implica o denota irreverencia o falta de respeto. Des de sempre, a la historia del futbol, hi han hagut jugadors que responen a un perfil de persona irreverent que passa olímpicament de qualsevol regla o norma imposada, que mostra una conducta poc amistosa davant els seus rivals i fins i tot davant els seus companys d’equip i que esportivament parlant acostumen a donar una de cal i deu d’arena.

Amb el segell de Vicente Moreno

Vicente Moreno donant instruccions
durant el partit
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Una vegada més, i ja hem perdut el compte, el Nàstic va tindre que patir fins al darrer minut per aconseguir una victòria molt valuosa i posar punt i final a la ratxa de quatre partits sense assaborir el triomf. Vicente Moreno va utilitzar la versió més camaleònica de l’equip portada a la màxima expressió per imposar-se a un rival al que li va cedir la pilota, pot ser en excés, per matar-lo al contraatac.

L’efecte Nou Estadi contra la mala ratxa

L'equip es concentra per
jugar contra l'Alcorcón
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Si alguna vegada heu jugat al Football Manager, el simulador futbolístic per excel·lència des de la desaparició del PC Fútbol de Dinamic Multimedia, segur que més d’una vegada heu travessat per una ratxa de resultats negativa que semblava que no s’acabés mai amb golejades contra els clubs més forts i empats a última hora davant els rivals més febles als que en principi se’ls hauria de vèncer.

Sensacions negatives

Ferran Giner i Míchel en
disputa per una pilota
Foto: http://www.udalmeriasad.com/

Qualsevol que hagi vist el partit que han jugat Almeria i Nàstic a l’Estadio de los Juegos Mediterrános pensarà que l’equip visitant  és tant fluix que ha perdut davant un equip que, ni sent millor ni pitjor, només li ha calgut aprofitar les dues ocasions que ha tingut per passar a la següent eliminatòria de la Copa del Rei i poder enfrontar-se contra un equip de Primera Divisió.

Viatjant en busca del premi

Estadio de los Juegos Mediterráneos
Foto: http://www.udalmeriasad.com/

En tan sols cinc dies els jugadors i el cos tècnic del Nàstic hauran recorregut un total de 2,486 km entre el desplaçament de dissabte a Ponferrada i el que duran a terme per jugar aquest dimecres a Almeria el partit corresponent a la tercera ronda de la Copa del Rei.

La història de sempre

José Naranjo lluitant una piltoa
amb Seoane.
Foto: http://www.infobierzo.com/

Eren les 19:05 de la tarda i arribàvem a casa disposats a veure la segona part de la SD Ponferradina-Nàstic desprès d’haver assistit a un bon partit de futbol territorial, el de casa nostre, que poc o res té a veure amb el de la Liga Adelante.

Convidats a l’optimisme

Vicente Moreno rep el premi
per part de Vicente del Bosque.
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Si la setmana passada fèiem ús de les estadístiques del Nàstic al Nou Estadi abans de posar punt i final a la ratxa de 13 mesos sense conèixer la derrota davant l’Alcorcón, pel partit a Ponferrada podem seguir tirant de números, números que diuen que des de que va arribar a Tarragona Vicente Moreno no coneix el que és encadenar dues derrotes de forma consecutiva.

De Valdebebas al Toralín

José Manuel Díaz,
entrenador de la SD Ponferradina.

El 19 de Novembre del 2013, Alberto Toril va ser cessat com a entrenador del Reial Madrid Castilla desprès del contundent 6-0 que li havia encaixat l’Eibar, que a posteriori aconseguiria l’ascens a Primera Divisió.

Es trenca la màgia

Emana protegint la pilota davant Fede Vega
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Punt i final als 13 mesos d’imbatibilitat del Nou Estadi. Des de l’ensopegada de la passada temporada en la primera jornada davant el Sant Andreu (0-1), el Nàstic no havia encaixat cap derrota a casa fins el passat dissabte amb la visita d’un Alcorcón que s’ha convertit en el primer equip en assaltar el feu grana des de aquell 24 d’Agost del 2014.

La il•lusió de dormir líder

Álex López, amb l'alta mèdica,
entra a la convocatòria
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

És una realitat que aquest Nàstic s’està convertint jornada rere jornada en un dels equips més destacats en aquest inici de la Liga Adelante. No sabem ni quant durarà ni si al final del curs mantindrà la condició de equip revelació, el que si és una certesa és que tant els jugadors i cos tècnic com l’afició han d’aprofitar i assaborir el moment com es mereix desprès de les penúries que ha passat el club als inferns de la Segona Divisió B.

Debut amb ADN grana

Jordi Calavera en el partit
de Copa davant el Girona
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Si bé ahir destacàvem el punt que havia aconseguit arrancar el Nàstic del Nuevo José Zorrilla, avui és obligatori parlar d’un debut professional a la Liga Adelante, el de Jordi Calavera Espinach, un jugador de la casa que s’ha de cuidar sigui com sigui perquè sent el club com a seu i perquè el porta dins del cor des de que va néixer.

Empat de prestigi

Iago Bouzón i Mojica en
plena disputa per una pilota
Foto: http://www.realvalladolid.es/

Definitivament la derrota al Martínez Valero va ser un accident, un mal dia on les coses no van sortir com havien de sortir però que en cap cas va crear dubtes entre Vicente Moreno i els seus jugadors.

Un repte majúscul

Nuevo José Zorrilla

La última vegada que el Nàstic va visitar el Nuevo José Zorrilla va encaixar un contundent 4-0. Casi sis mesos abans, ja havia encaixat un escandalós 6-0 en un partit de Copa del Rei. En l’antepenúltima visita va caure per la mínima, idèntic resultat al del partit que els va enfrontar en l’anterior ocasió.

Una tarda primaveral qualsevol

Cristian Lobato en la seva
etapa al Barça B

31 de Març del 2012. El Nàstic rep en la 32ª de lliga al Barça B de Marc Bartra, Rafinha, Sergi Roberto i companyia en un partit clau per les aspiracions de permanència del conjunt llavors dirigit per Jorge D’Alessandro.

Quan patir és lo normal

Els jugadors celeben
el gol de Marcos
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

No m’agrada patir tant per veure una victòria. Doncs noi, això aquí és el pa de cada dia, no hi ha cap partit en el que puguis estar tranquil. Aquí a Tarragona ens agrada patir. Una de les primeres coses que hem van dir quan vaig descobrir el Nàstic i els seus encants va ser aquesta, que no esperés cap partit còmode en el que poder veure tranquil·lament, sense cap mena de preocupació, un encontre d’aquest equip.

Capacitat de reacció

Xisco Campos en partit
de pretemporada
Foto: ttps://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Deia Xisco Campos en una entrevista a TarragonaRàdio que “la temporada passada vam tenir partits “tontos” on no vam estar bé i sempre hem reaccionat”. Raó no li falta. Si fem memòria, immediatament desprès de la derrota davant el Sant Andreu en la primera jornada de lliga, el Nàstic va sumar sis partits sense conèixer la derrota amb quatre victòries (Hospitalet, Atlètic Balears, Alcoyano i València Mestalla) i dos empats (Badalona i Hèrcules).

Hem de creure

Ferran Giner en una acció
del partit

És una evidència que el Nàstic no va fer el seu millor partit a Elx, és més, va fer el pitjor partit en el que portem de temporada amb una actuació a la que li van faltar alguns ingredients que l’havien portat a ser un dels equips que no coneixen la derrota a la Segona Divisió.

Les estadístiques estan per trencar-les

Estadi Martínez Valero

Quan encara no hem paït la classificació a la tercera ronda de la Copa del Rei arriba la quarta jornada del campionat de lliga.  Els tarragonins, per tant, han de canviar el chip de la competició per seguir invictes en aquest inici espectacular de temporada que estan firmant i que de moment els hi dóna l’oportunitat d’afrontar la segona visita del curs des de la privilegiada segona posició amb la que somien els 22 equips de la categoria.

Banqueta de garanties

Els jugadors celebrant
la classificació
Foto: gimnasticdetarragona.com

Al llarg d’una temporada sorgeixen mil i un contratemps que amenacen el concurs dels clubs en les diferents competicions en les que participen. Lesions, sancions, ratxes negatives a nivell individual... tot forma part del transcurs d’una temporada esportiva on cada equip ha de fer front aquests problemes de la millor manera possible.

Segon assalt

Mousa en una acció del
partit de diumenge
Foto: gimnasticdetarragona.com

En poc o res s’assemblarà el partit de demà amb el de diumenge passat, on el Nàstic va sumar la primera victòria de la temporada al Nou Estadi gràcies a la obra d’art que es va inventar Jean-Luc. L’escenari serà el mateix, però els protagonistes seran diferents.

Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc!

Jean-Luc desprès de fer el gol
de la victòria
Foto: gimnasticdetarragona.com

Entra dins de l’àrea, rellisca però aconsegueix aguantar l’equilibri sense perdre la pilota. Tira una bicicleta, regateja un defensa, se la toca cap a dins trencant a un altre i xuta al pal curt enganyant per complet a Isaac Becerra. L’obra d’art de Jean-Luc Gbayara que li ha donat al Nàstic la primera victòria de la temporada al Nou Estadi davant un rival d’entitat com és el Girona de Pablo Machín.

La viva imatge del passat

La nova gespa a punt
Foto: gimnasticdetarragona.com

El primer derbi de la temporada entre Nàstic i Girona arriba aquest dissabte amb els papers totalment intercanviats respecte al seu últim enfrontament ara fa tres anys: els de Vicente Moreno acaben de tornar a la categoria de plata mentre que el Girona s’ha consolidat en ella durant els darrers anys acumulant 8 temporades i dues promocions d’ascens, en les quals no ha pogut culminar l’ascens a Primera Divisió.

Una oportunitat més que merescuda

Ferran Giner en el debut
davant l'Albacete
Foto: gimnasticdetarragona.com

Dins del planeta futbol sovint trobem molts jugadors que salten al futbol professional amb una edat molt prematura, tot i que en diverses ocasions la seva aparició en l’elit està justificada per la seva qualitat i la seva brillant projecció. Però no tots tenen aquesta sort. Hi han moltíssim jugadors que ens donen la sensació de que han arribat tard a les categories més elevades del nostre futbol, ja sigui per manca de sort o per falta d’oportunitats.

Al ritme d’Emana

Jean-Luc en el moment del 1-2

Corria el minut 56’ quan Achille Emana va ingressar al camp del Heliodoro Rodríguez López per substituir a Mossa. La seva entrada es va produir pocs minuts desprès de que arribés el 1-0 del Choco López en una manca d’entesa entre els centrals del Nàstic que l’atacant hondureny va aprofitar per batre a Manolo Reina amb una vaselina que va aixecar als 9.174 aficionats presents a l’estadi.

Imposar el caràcter fora de casa

David Rocha tornarà a liderar
el centre del camp.
Foto: gimnasticdetarragona.comhttp://www.gimnasticdetarragona.com/

“L’equip va demostrar un caràcter que sabíem que tenia però que no estàvem segurs que en aquesta categoria seriem capaços de seguir mantenint”  afirmava David Rocha en la roda de premsa posterior a l’entrenament de dijous en relació a l’empat de la primera jornada davant l’Albacete.

Fins al final!

Xavi Molina a punt de fer el 1-2
Foto: gimnasticdetarragona.com

Exercici de garra, lluita i coratge el que va demostrar el Nàstic en el seu reestrena a Segona Divisió contra un Albacete que tot i deixar escapar un resultat de 0-2 quan només mancaven cinc minuts per finalitzar l’encontre es va endur un punt que suposa massa premi pels mèrits que van demostrar els uns i els altres.

Reestrena de plata

Vicente Moreno durant un partit
de pretemporada
Foto: http://www.gimnasticdetarragona.com/

1177 dies han passat des de que el Nàstic jugués el seu últim partit a Segona Divisió A aquell 3 de Juny de 2012 a Elx, on el conjunt llavors dirigit per Jorge D’Alessandro va caure per 1-0 posant punt i final a una temporada per oblidar en la que el club tarragoní va descendir de categoria amb una pobre xifra de 31 punts que el van condemnar al infern, on ha estat durant tres temporades fins que per fi ha aconseguit retornar a la Liga Adelante. 

Un israelià al Nou Estadi

Gal Arael en la seva presentació
com a nou futbolista del Nàstic
Foto: gimnasticdetarragona.com

Aquest migdia el Nàstic ha presentat als seus darrers fitxatges, Achille Emana i Gal Arael, que han firmat per una i per dues temporades respectivament. Dels dos, el camerunès és evidentment qui més il·lusiona a la parròquia del Nou Estadi, doncs el seu passat a la lliga espanyola amb el Betis i els seus grans anys al Toulouse francès l’avalen. Però que hi ha del jugador israelià, quina ha sigut la seva trajectòria abans d’arribar a Tarragona?