Un Nàstic bipolar

Palanca disputant una pilota
amb Jonathan Vila.
Foto: http://realoviedo.es/

Tal i com va succeir en el darrer partit de la passada temporada, el Nàstic va caure al Nuevo Carlos Tartiere davant un Real Oviedo que va tornar a exhibir el seu potencial tant en el pla individual com en el pla col·lectiu per acabar imposant-se a un equip el de Vicente Moreno que va mostrar dues cares ben diferents en la primera i en la segona part.
Dels primers 45 minuts plens de confiança, valentia i control de la pilota es va passar a un segon temps on els grana, condicionats pel resultat, van dimitir del partit i van ser incapaços de crear perill a la porteria del veterà Esteban esborrant i tirant a la brossa la feina feta en la primera part on Mamadou Koné i Néstor Susaeta van desequilibrar la balança a favor del conjunt asturià.

El més preocupant va ser que el Nàstic no va trobar resposta al 2-0 que reflectia el marcador del Carlos Tartiere, perdent el control del partit i exposant-se una vegada rere l’altre als vertiginosos contraatacs del quadre local. Els canvis introduïts per Vicente Moreno tampoc van ajudar a canviar el rumb del partit. De fet, ni Ferran Giner, ni Álex López ni Xisco Hernández van aconseguir crear cap oportunitat de gol evidenciant la falta de confiança d’un equip tocat per la mala sort de cara porteria que havia tingut en el primer temps. La dupla atacant formada per Marcos i Álex López, que va ser l’aposta més arriscada de Vicente Moreno per intentar donar un gir a la situació, va estar molt lluny de funcionar i d’amenaçar la defensa local. Amb un desavantatge de dos gols, és possible que el preparador valencià hagués tingut que apostar per una opció més ofensiva treien un defensa per sumar un migcampista més i aconseguir tindre més superioritat en el centre del camp o inclús un altre davanter amb el qual tenir més presència en l’àrea contraria. Però ni una cosa ni l’altre. Per primera vegada en el que portem de temporada, va donar la sensació de que el tècnic de Masanasa no confiava en treure un bon resultat del Temple i preferia evitar marxar de la capital asturiana amb un resultat més voluminós que minves la moral de l’equip de cara al proper partit de lliga davant el Llagostera, una data marcada en vermell per tot el vestuari.

“ | Vicente Moreno: En la primera part hem fet mèrits per a poder marcar algun gol. De fet, han hagut tres accions que no és que siguin tres accions de gol, sinó que han de ser gol si o si. I aquí ha estat la diferència. Ells pràcticament en la primera acció que han tingut en el centre i el remat han trobat el gol. En una acció de falta, que tenim la sensació que ha xiulat l’afició, han tingut la virtut de fer el segon de falta directe i nosaltres no hem tingut aquesta capacitat de rematar les tres ocasions claríssimes que hem tingut. Això hagués canviat el partit per complet. Al final, l’escenari ha sigut que el resultat ha sigut massa ampli pel que s’ha vist en la primera part i això fa que en la segona ho vegis molt complicat i vagis perdent la fe”.

De la mateixa manera que critiquem la segona part realitzada pel Nàstic, em de valorar com es mereix els primers 45 minuts que van firmar els tarragonins en un escenari gens fàcil per qualsevol equip de la Liga Adelante i en el qual van sortir amb una idea molt clara: temporitzar el ritme del partit per crear dubtes en l’Oviedo i desesperació en la seva afició aprofitant les tres jornades que portava sense guanyar l’entitat carbayona. I va funcionar. En un moment determinat de la primera part, els aficionats que poblaven les grades del Tartiere van arribar a xiular als seus jugadors perquè veien que eren incapaços de mantenir la pilota davant un Nàstic compacte i valent que va demostrar perquè és una de les revelacions d’aquest inici de temporada. Però com ja és habitual en l’equip tarragoní, la manca d’encert de cara a porteria va tornar a frenar les seves aspiracions. Si Achille Emana va errar una ocasió molt clara davant Esteban, Mamadou Koné no seria tant generós rematant al punt de penal un centre ben mesurat per part de Borja Valle. El 1-0 no va fer decaure els ànims en els homes de Vicente Moreno, que van perdonar l’empat fins en dues ocasions en dos corners executats de forma pràcticament consecutiva primer amb Xavi Molina rematant de cap des de dins de l’àrea petita una pilota que inexplicablement no va anar entre els tres pals i desprès amb un remat de Marcos que va refusar el travesser. I com no podia ser d’un altre manera, desprès de les dues ocasions visitants va arribar el segon gol local en un llançament de falta directa executat per tot un especialista com Néstor Susaeta. L’atacant basc va enganyar a Manolo Reina i va enviar la pilota literalment al seu pal deixant en res l’intent del porter malagueny per salvar un 2-0 que va acabar de decidir el partit tot i arribar en el 37’ del primer temps. La resta de la història ja la coneixeu.

Si una cosa positiva poden treure Vicente Moreno i el seu cos tècnic és se’ns dubte la primera part que van realitzar els seus jugadors, que van demostrar l’enteresa i la confiança que li van mancar en el seus dos últims desplaçaments a Sòria i a Còrdova. Aquest és el camí a seguir per afrontar el proper desplaçament al camp del Mirandés d’un vell conegut com Lago Junior. Però abans, es jugarà el partit més esperat de la temporada, l’enfrontament contra el Llagostera on la majoria de jugadors de la plantilla clamen venjança pel que va succeir fa dues temporades en aquell encontre decisiu que va acabar amb el conjunt gironí fent història amb el seu primer ascens a Segona Divisió i amb un Nàstic que va veure com el seu somni de tornar al futbol professional s’havia d’ajornar fins la següent campanya desprès d’haver patit un lamentable arbitratge per part del col·legiat. La derrota a Oviedo és una bona excusa per culminar la venjança i tancar el cercle d’una vegada per totes.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit