INFORME: CD LEGANÉS

El Leganés és un dels equips més
difícils de batre de la Liga Adelante

Una dècada desprès, el CD Leganés va tornar a assaborir el dolç plaer del futbol professional amb l’ascens de categoria que va festejar a la Feixa Llarga contribuint a la maledicció que el CE Hospitalet manté amb els play-off.  La última temporada del quadre madrileny a Segona Divisió va ser la 2003/04, quan es va quedar a quatre punts de mantenir la categoria acompanyant a l’Algeciras, al Rayo Vallecano i a la UD Las Palmas a la divisió de bronze del futbol estatal.

Casualment, tant els vallecans com els canaris gaudeixen enguany dels seus equips a Primera Divisió, un fet amb el que somien a Butarque de la mà de María Victoria Pavón (presidenta), Txema Indias (secretari tècnic) i Asier Garitano (entrenador), que intentaran superar la classificació de la passada campanya (10º) i arribar a les places de promoció. De moment, tot i trobar-se fora de les sis primeres posicions, els pepineros poden presumir de ser l’equip amb menys derrotes de la Liga Adelante (3) i per conseqüent el que ostenta el rècord de jornades seguides sense perdre amb un total de 9 en una dinàmica on no obstant només van obtenir dues victòries per set empats. A dia d’avui però, els seus resultats són pràcticament immillorables: 9 dels darrers 12 punts en joc i una victòria a la Copa del Rei davant tot un Granada de Primera Divisió en el partit d’anada disputat a l’Estadi de Butarque.

Intercanvi de cromos a Butarque

El CD Leganés ha sigut un dels equips que més es va reforçar en el passat mercat d’estiu amb un total de 17 fitxatges, xifra a la que també van arribar l’Elche i el Valladolid i que només va ser superada per les 19 incorporacions que va escometre el Córdoba. Si li preguntéssim  a Asier Garitano, tècnic dels madrilenys, el més segur és que ens reconeixeria que si hagués sigut per ell no s’haguessin dut a terme tants moviments per configurar la plantilla d’aquesta temporada. Passa que els pepineros venen de fer una molt bona campanya  on van quedar en 10ª posició i a només quatre punts dels play-off. Se’ns dubte, tot un èxit per un equip que acabava d’aterrar a la categoria desprès d’estar una dècada deambulant pels inferns de la Segona Divisió B i que evidentment no va passar desapercebuda per alguns dels millors equips de la divisió de plata e inclús per algun de Primera Divisió. Així doncs, jugadors com Maly Diamanka i Marc Bertrán (Zaragoza), Diego Aguirre (Rayo Vallecano) i Javier Eraso (Athletic Club) van abandonar Butarque per donar un pas més en la seva carrera professional. Altres com Chuli (Betis), Erik Moran (Athletic) o Bryan Rabello (Sevilla) van tornar al seu club d’origen desprès d’haver tret profit de les seves cessions al Leganés. El club presidit per María Victoria Pavón es va veure obligat a remodelar pràcticament tot el planter per intentar repetir l’èxit de la temporada anterior. D’aquesta manera van arribar al club alguns dels jugadors amb més futur del futbol estatal com Jon Serantes (Barakaldo), Pablo Insúa (Deportivo), Iñigo Ruiz de Galarreta, Unai Bustinza, Unai Albizua i Guillermo (Athletic Club), però també alguns jugadors amb molta experiència com Víctor Díaz, Jorge Miramón, Lluís Sastre, Omar Ramos o Toni Dovale. L’argentí Alexander Szymanowski (ex Recreativo de Huelva) i l’italià Appelt Pires cedit per la Juventus donen el toc internacional a un equip completíssim que vol somiar amb la possibilitat de jugar la promoció d’ascens a Primera Divisió.

Curiosament, el conjunt madrileny rebrà al Nàstic de Vicente Moreno a la mateixa posició en la que va acabar la passada temporada. I és que de la mateixa manera que els tarragonins, els de Asier Garitano estan firmant una notable campanya inclús superant els registres de la 2014/15, quan desprès de 17 jornades de campionat es trobaven a la 17 plaça amb 20 punts, tres menys de les que tenen enguany. L’entrenador basc, que afronta la seva segona temporada a Butarque, disposa de dos entramats tàctics per adaptar-se a qualsevol rival de la categoria. L’esquema més utilitzat és el 4-2-3-1 el gallec Toni actuant de mitja punta i Guillermo/Borja Lázaro de referència ofensiva amb Omar Ramos/Szymanowski  i Rubén Peña/Alain Eizmendi als extrems. L’altre variant és un 4-4-2 on els dos davanters de l’equip Borja Lázaro i Guillermo (4 gols per cada un) es complementen en la zona ofensiva de l’atac amb el primer fixant als centrals per a que el segon aprofiti les segones jugades amb la seva mobilitat i rapidesa per ocupar espais.  Coneixent la solidesa defensiva dels grana, el més probable és que Garitano opti per aquesta segona alternativa amb la que incomodar a Iago Bouzón i Pablo Marí/Xavi Molina.

En definitiva, el Nàstic s’enfrontarà a un equip confeccionat per pensar en disputar la promoció d’ascens i que de moment està demostrant que, tot i el intercanvi de cromos que ha realitzat d’una temporada a l’altre, Asier Garitano està sabent treure el gran potencial que té la seva plantilla, un plantilla que compta amb la frescor i el talent dels més joves i l’experiència i la destresa dels més veterans.  

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit