Una barba que val or

Marcos, de nou decisiu per
evitar la derrota
Foto: www.laliga.es

23 d’agost del 2015, primera jornada de lliga. El Nàstic cau per 0-2 davant l’Albacete i Marcos Jiménez de la Espada entra a falta de deu minuts pel final del partit. Xavi Molina retalla distàncies a falta de tres minuts per arribar als 90’ i el propi Marcos força una pena màxima que ell mateix transforma per establir el 2-2 definitiu i sumar el primer punt de la temporada.

26 d’octubre del 2015, desena jornada de lliga. El Nàstic visita el Nuevo Estadio de Los Pajaritos per enfrontar-se a un Numància invicte com a local. Desprès de 70 minuts de poc futbol i de poques ocasions per part de tots dos equips, Álex Alegría marca un golàs acrobàtic per fer el 1-0. Al 85’, Vicente Moreno decideix donar entrada a l’home de la barba d’or desprès de fer seure a Rayco quan aquest ja es disposava a sortir per jugar els últims minuts de partit. La seva presència sobre el terreny de joc sembla que no tindrà l’efecte esperat fins que ja en temps de descompte li força a Juanma un penal tant absurd com innecessari per salvar un punt amb el seu tercer gol del curs. De moment, Álex López està per davant del davanter balear en els plans del preparador valencià, però no són pocs qui demanen la seva titularitat ja sigui perquè s’ha convertit en un dels referents més representatius de la lluita i l’entrega d’aquest nou Nàstic o perquè simplement la seva eficàcia de cara a porteria és la més alta d’entre tots els components ofensius de la plantilla a excepció de Jean-Luc, que junt amb ell és el pichichi de l’equip amb tres dianes cadascú.

“ | Vicente Moreno: “En l’últim moment he vist que era el més ideal tal i com estava anant el partit. Sol passar a vegades que els entrenadors tenim que decidir abans i tots els altres segurament valoreu segons el rendiment que es veu després.”

No va ser el millor partit del Nàstic, això és evident. De fet, podríem dir que va ser la seva pitjor actuació junt amb la del Martínez Valero en la quarta jornada de lliga. L’entitat del rival i el fet de jugar com a visitant van provocar que Vicente Moreno tornés apostar pel 4-3-3 de les darreres jornades amb Gal Arael ocupant el lloc de Sergio Tejera i amb Jean-Luc tornant a la titularitat ocupant la banda dreta de l’atac. El més lògic és pensar que la idea del tècnic de Masanasa era la de tenir el control de la pilota tal i com va fer l’equip a Ponferrada, però el cert és que el migcampista israelià no va aportar la pausa i el temple necessari per allargar les possessions i avançar poc a poc a la porteria contraria. Tampoc va funcionar la idea de sortir al contraatac, doncs tot i que el Nàstic va estar ben plantat sobre el terreny de joc i va aconseguir frenar les envestides locals, no trobava la manera d’executar amb eficàcia les respostes ofensives perquè la imprecisió i la mala presa de decisions regnaven en el seu joc. José Naranjo especialment va fallar molts passes fàcils que frenaven els contracops visitants, i això va provocar que el Numància recuperés molt fàcilment la pilota i comencés a crear perill sobre l’arc defensat per un Manolo Reina que va evitar el 1-0 aturant el xut d’un Pablo Valcarce que en la següent jugada es va topar amb el travesser desprès de rematar un bon centre de David Concha.

La situació i el transcurs del partit no estaven agradant a Vicente Moreno i fruit d’això va realitzar el primer canvi quan només es portaven trenta minuts de joc. Xisco Muñoz va entrar substituint a un Gal Arael molt frustrat pel canvi tant matiner per passar a jugar amb l’habitual 4-2-3-1 que atorgués a l’equip més presència en camp contrari. La variant proposada per l’entrenador grana no va tindre una reacció immediata, doncs no va ser fins el començament de la segona part quan el Nàstic va crear la primera ocasió de perill amb un xut de Naranjo que va marxar fregant el pal dret de Munir.

“ | Vicente Moreno: “No hem sortit tot el bé que pensàvem i hem intentat fer un canvi de plantejament. Ells han preferit fer un canvi tàctic i de jugadors abans de començar i nosaltres l’hem fet una vegada començat el partit.”

El partit es va començar a equilibrar i el domini del que havien gaudit els numantins durant els primers 45 minuts ja no era tal tot i que les grans ocasions seguien brillant per la seva absència. A mesura que anaven passant els minuts els espais eren més i més grans, fet que va propiciar la incorporació d’Achille Emana sobre la gespa de Los Pajaritos. Però el cert és que el camerunès no va aportar el desequilibri desitjat tot i que en la primera pilota que va tocar va trencar a Unai Medina dins de l’àrea per desprès estavellar el seu xut contra la cama d’un defensor. Jagoba Arrasate, tècnic dels locals, també va moure la banqueta donant entrada a Álex Alegría en el lloc de Natalio, desaparegut en combat durant els 63 minuts que va estar sobre la gespa. La jugada li va sortir perfecte al tècnic basc, ja que el davanter cedit pel Reial Betis va ser l’autor del 1-0 desprès de rematar al fons de la xarxa un centre ben mesurat per part de Pablo Valcarce. Al Nàstic li tocava remar novament a contracorrent tal i com i li havia passat a Tenerife i a Elx, però el resultat va quedar-se en un punt intermedi gràcies a la pilleria de Marcos de la Espada per forçar un penal del qual tots ja sabem el desenllaç i que suposa una alenada d’aire fresc i de confiança per afrontar el duel de la propera jornada al Nuevo Arcángel de Còrdova en el que serà el segon partit consecutiu lluny del Nou Estadi.

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit