Hem de creure

Ferran Giner en una acció
del partit

És una evidència que el Nàstic no va fer el seu millor partit a Elx, és més, va fer el pitjor partit en el que portem de temporada amb una actuació a la que li van faltar alguns ingredients que l’havien portat a ser un dels equips que no coneixen la derrota a la Segona Divisió.

Tots van poder donar molt més, excepte Manolo Reina que amb les seves intervencions va mantenir al conjunt grana amb opcions fins al final. Inclús Vicente Moreno va poder donar més per estar a l’alçada del compromís que afrontava l’equip en un dels estadis més importants de la categoria. Les seves paraules en la roda de premsa posterior a l’encontre desprenien un aroma a autocrítica però també de confiança en els jugadors i en ell mateix. Si ell, que és el nostre patró, creu en uns jugadors que ho han donat tot pel club, qui som nosaltres per no creure-hi.

Vicente Moreno: “Estic decebut perquè esperava i tenia la il·lusió de que trauriem un bon resultat aquí perquè tinc molta confiança en els jugadors que tenim, en el treball que fem... però avui ningú hem estat a l’alçada de les circumstàncies. Jo crec molt en aquesta plantilla i en aquests jugadors, se que són infinitament millors del que han demostrat avui. Crec en mi mateix com a entrenador, que també ho he pogut fer molt millor.”

Si parlem de les coses que li van faltar al Nàstic parlem de dues coses: una pressió ben executada i aproximacions a la porteria rival. Sense la primera difícilment es podria donar la segona. No descobrim el foc quan diem que a Vicente Moreno li agrada plantejar un tipus de partit basat en la seguretat defensiva i el contraatac. En aquest cas no es van complir cap de les dues premisses. Si bé el partit no va ser brillant per part de cap dels dos equips, l’Elx va portar el seu plantejament a la perfecció i va guanyar. Tot i que els grana sempre defensen amb totes les línies ben juntes, quan tocava córrer per una pèrdua de pilota tot es desorganitzava deixant molt d’espai entre la defensa i el mig del camp. Això ho van aprofitat els jugadors de més qualitat tècnica com Álex Moreno, Javi Espinosa, Álvaro i Sergio León. L’ex del Reus va ser l’autor de l’únic tant del partit aprofitant un desajust defensiu dels dos centrals visitants. Xavi Molina va perdre la marca del davanter i aquest va superar a Manolo Reina amb una gran rematada de cap a la que tampoc va poder anticipar-se Pablo Marí.

Els del Pippo Baraja tenien el que precisament li faltava al Nàstic; velocitat a l’hora de fer la transició ofensiva. Si bé el primer toc d’Emana suposa una ocasió de gol en el 85% de les vegades, dissabte no li van donar tantes facilitats. El tècnic val·lisoletà va preparar un marcatge a l’home per evitar que rebés la pilota i és girés ràpidament per deixar-la anar. El camerunès no tenia temps de pensar i això ralentitzava els atacs tarragonins permeten que l’Elx tingués temps de replegar-se. Tampoc van aparèixer la màgia de Jean-Luc i la velocitat de Ferran Giner. A Marcos no li arribava cap pilota en condicions per poder crear segones jugades i lo pitjor de tot, David Rocha no va aconseguir estar al nivell que va demostrar en els minuts que va jugar davant el Girona el passat dimecres a la Copa del Rei. L’extremeny, al que mai li falta caràcter, segueix sense trobar-li el pols a la categoria.  

En el segon temps, els locals van saber gestionar la seva avantatge amb possessions llargues fent córrer al Nàstic d’una banda a l’altre. Això va provocar les primeres variants de Vicente Moreno. Sergo Tejera i Rayco van entrar al terreny de joc per Fali i Ferran Giner. La seva presència sobre el camp va donar més toc i més velocitat al joc de l’equip, fet que es va accentuar amb la incorporació al partit de Miguel Palanca en substitució de Achille Emana. Els canvis no van variar el sistema de joc: Tejera al doble pivot amb Rocha, Palanca a la esquerre i Rayco per darrere de Marcos. Van ser els millors minuts del Nàstic. L’actuació de Sergio Tejera va ser el més rescatable del partit ja que va aconseguir que l’equip comencés a crear una mica de joc per arribar amb perill a l’àrea contraria combinant al primer toc, llençant parets i filtrant passades a l’espai. En una d’aquestes, Marcos va tindre la primera ocasió visitant amb un xut un tant escorat que Javi Jiménez va enviar a corner. Palanca, que entrava sòl, es lamentava al punt de penal. Poc desprès, seria el mateix ex jugador franjiverd qui tindria l’ocasió d’igualar el marcador.

A part del que ja hem dit, Tejera va fer gala de l’agressivitat que el caracteritza i que fins ara l’havia fet més mal que bé des de la seva arribada a Tarragona. El context del partit demanava algú com ell, que fos capaç de posar caràcter per tal de que l’Elx no circulés la pilota amb tanta facilitat. No obstant, el barceloní no va ser capaç de contagiar als seus companys amb el seu esperit combatiu i els locals només van tindre que deixar passar els minuts movent la pilota i aguantant-la en camp contrari. Nono va entrar per complir amb aquesta tasca i ho va fer a la perfecció. Molta qualitat en les seves botes.

Un dia s’havia de perdre i el Martínez Valero és un camp on es pot perdre. Ni abans érem tant bons ni ara som tant dolents. Si bé no ens va agradar l’actitud dels jugadors, en les darreres temporades ens han donat motius suficients per saber que aquest equip també és humà. Tots els equips tenen un mal dia, un partit en el que no surt absolutament res i tinguem per segur que el de dissabte no serà l’últim, perquè això és el futbol professional i ningú regala res.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit