INFORME: REAL ZARAGOZA

Jesús Vallejo, capità i emblema del Zaragoza
Foto: http://www.realzaragoza.com/

Obligació és la paraula amb la que ens podem referir a tot un històric com el Real Zaragoza, un equip que persegueix tornar a l’elit del futbol espanyol desprès de tres anys a Segona Divisió i una final de play-off on van tirar per terra el 3-1 de La Romareda al camp d’una UD Las Palmas que va remuntar l’eliminatòria i va acabar ascendint a Primera.  Enguany, desprès de canviar mitja plantilla en busca d’un equip de garanties que pugui lluitar per l’ascens de categoria, les coses semblen anar tal i com desitjaven a la capital aragonesa i les opcions de quedar entre els dos primers classificats es mantenen intactes. El lleó vol despertar de la seva llarga letargia.

“ | Abraham: La pressió i la exigència cap a l’equip són molt grans i és normal. Els futbolistes tenim que transmetre confiança e il·lusió per guanyar-nos el suport de l’afició. Volem que la gent vegi que ho donem tot en el treball diari per tornar a l’equip on es mereix. A tots ens agradaria estar en un altre posició. Clar que podríem estar molt millor, però tampoc estem tant malament”.

El regnat de Ranko Popovic

L’actual entrenador del Zaragoza va arribar a la banqueta de La Romarerda substituint en el càrrec a tot un clàssic de l’entitat aragonesa, Víctor Muñoz. El ex jugador del Barça és el típic  tècnic que sempre tens a la recambra quan les coses no van bé i necessites un home amb experiència i que conegui el club tot i que desprès el destitueixis a les primeres de canvi quan els resultats no acompanyen. El que passa és que aquesta vegada el preparador aragonès va acomiadar-se del club dels seus amors deixant a l’equip en 7ª posició a només un punt de la promoció i a nou de l’ascens directe. Així va arribar el serbi Ranko Popovic, que com a jugador només va tindre una experiència a Espanya a les files de la UD Almeria. Com a entrenador, va iniciar la seva carrera a la lliga austríaca dirigint al Tus FC Arnfels, però va ser al Japó on va desenvolupar plenament la seva experiència a les banquetes sent el Cerezo Osaka de Diego Forlán i el brasiler Cacau el seu darrer equip al país del sol naixent. Una vegada arribat a Espanya va aconseguir fer del Zaragoza un bloc que tot i ser el més golejat dels 13 primers classificats va saber aprofitar el rendiment golejador de Pedro Sánchez, Willian José y Borja Bastón per jugar els play-off d’ascens eliminant al Girona i claudicant davant Las Palmas en la eliminatòria decisiva.

Enguany, l’entrenador nascut a Pec (República Federativa Socialista de Yugoslavia) s’ha vist obligat a canviar el 4-2-3-1 amb el que va arrancar la temporada per un 4-1-4-1 que li ha donat més solidesa al seu equip. El inici de lliga no va ser el esperat amb una única victòria en les set primeres jornades de campionat i fins i tot es va especular amb la possibilitat de que Ranko Popovic fos destituït. Un triomf davant l’Alavés en la jornada següent li va permetre salvar el càrrec i va servir de punt d’inflexió per un Zaragoza que es va mantenir imbatut durant les set dates posteriors. Desprès van arribar dues derrotes contra el Valladolid i l’Alcorcón però ara han tornar a recuperar l’estabilitat amb dues victòries i un empat que són els seus últims resultats abans d’arribar a Tarragona com l’equip menys golejat de la categoria amb 13 gols encaixats.

Amb una defensa liderada per l’imberbe Jesús Vallejo, Erik Moran –cedit per l’Athletic Club de Bilbao- s’encarrega de ser el nexe d’unió entre la línea defensiva i el mig del camp on Pedro i Ángel Rodríguez –banda dreta- són els únics fixes junt amb Alfredo Ortuño –sis gols- que ocupa la posició del ‘9’. Hinestroza –que no jugarà al Nou Estadi- i Abraham es reparteixen els minuts a la banda esquerra de l’atac mentre que Diamanka, Dorca, Pedro i el japonès Jasuru Hasegawa són els que es van intercanviant al centre del camp, on darrerament Sergio Gil (19) també està gaudint de molts minuts tot i pertànyer a l’equip filial.  

“ | Albert Dorca: És un noi amb un caràcter molt bo. No s’amaga i té molta qualitat. S’està adaptant perfectament i és una de les opcions que té el míster”.

Jesús Vallejo, el líder de la manada

Si hi ha un jugador que destaca per sobre de la resta aquest és el de Jesús Vallejo. Als seus 18 anys, el defensa central format a la pedrera del club aragonès és ja un dels capitans del primer equip perquè exemplifica a la perfecció el sentiment d’amor per un colors maltractats pels últims dirigents que han passat per l’entitat a més a més d’aportar la garra i la lluita necessària  per fer del Zaragoza un equip sòlid i rocós que competeixi per assolir l’anhela’t  ascens a Primera Divisió. El seu somni és el de deixar al equip de la seva vida a la màxima categoria del futbol estatal ja que aquesta serà la seva darrera temporada a La Romareda. La seva eclosió durant el tram final de la passada temporada i les seves actuacions amb la Selecció Espanyola que es va proclamar campiona de l’Europeu  sots-19 durant el passat mes de juliol li van valer per fitxar pel Real Madrid, on ha de ser el relleu natural de Sergio Ramos. Col·locació, anticipació, determinació, sacrifici i el joc aeri són algunes de les virtuts que l’han portat a firmar per un club com el Madrid amb tan sols 18 primaveres.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit