 |
| Naranjo celebrant el 2-0 Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/ |
A José Naranjo no li cal aparèixer
regularment al llarg dels 90 minuts d’un partit per ser decisiu, amb dues
accions en té prou per marcar la diferència. Ho vam veure a Miranda d’Ebre i contra el Zaragoza (3-1), també en la derrota
davant el Lugo (1-2) on per primera
vegada un dels quatre gols que ha marcat fins al dia d’avui nio li va servir al
Nàstic per a poder puntuar.
En el
duel d’aquest passat diumenge contra el Tenerife
no nomes va marcar un gol, sinó que també va provocar que el rival es quedés
amb un jugador menys just abans de que arribés el 2-0 en una acció fantàstica
que va evidenciar la química que hi ha entre l’atacant andalús i Achille Emaná. L’avantatge de dos gols
no va ser del tot suficient i al final els tarragonins van patir fins al darrer
minut per assegurar-se el primer triomf de la segona volta.
Ambició,
potencia, velocitat i agilitat són alguns dels adjectius que defineixen al
davanter format al planter del Recreativo
de Huelva, un jugador amb una projecció brutal que donarà el salt a Primera Divisió més aviat que tard.
Sigui amb el Nàstic o no ja és un
altre història. Amb la seva joventut (21 anys), Naranjo no té sostre ni tampoc cap pressa per arribar a l’elit del
futbol, doncs és conscient de que a Tarragona
té l’oportunitat de foguejar-se i de madurar el suficient com per donar credibilitat
a les seves condicions.
Tot
i que va tardar sis jornades en debutat en un partit oficial de lliga, ara
mateix s’ha convertit en un jugador fonamental per a Vicente Moreno sobretot després de les lesions de llarga duració d’Álex López i de Marcos de la Espada. El preparador valencià l’ha desplaçat des de l’extrem
cap a la punta d’atac, posició on és capaç d’explotar la seva rapidesa per amenaçar
seriosament la porteria contraria. De fet, com hem dit més amunt, la seva col·locació
en la posició del ‘9’ va ser totalment decisiva per a que el Nàstic deixés els tres punts al Nou Estadi acabant de desbloquejar un
partit atípic respecte a tots els que s’han disputat en el feu romànic durant tota la primera volta.
Tal
i com va fer el Lugo, el Tenerife de Pep Lluís Martí va voler ser protagonista des del primer minut
evitant així la habitual sortida en tromba a la que ens té acostumat el conjunt
grana. Tant és així que la primera
ocasió del matx va recaure en el Choco
Lozano, davanter del quadre canari que va rematar de cap per sobre de la
porteria de Manolo Reina. No
obstant, el primer en colpejar va ser el Nàstic
en un lliure directe enverinat pel guant que té Juan Muñiz al seu peu esquerra i que Achille Emaná va enviar de cap al fons de la xarxa convertint el
seu tercer gol del campionat. Els de Vicente
Moreno no estaven realitzant el millor partit de la temporada, això era
evident, però la cosa s’havia posat de cara i encara més amb l’expulsió per
doble amonestació de Jorge Sanz
després de cometre una falta tant aparatosa com necessària per evitar que Naranjo es quedés sol davant la
porteria defensada per Dani Hernández.
No passarien masses minuts fins que en una jugada calcada a l’anterior va
arribar el 2-0 amb la intervenció del punta andalús convertint en gol una magnífica
assistència d’Emaná amb una
definició d’autèntic killer de l’àrea
creuant la pilota amb l’exterior de la bota.
L’encontre
estava en el punt ideal: dos gols de renda i el rival amb un jugador menys.
Això va provocar un estat de relaxament general a la graderia del que no vam
poder evitar contagiar-se els jugadors, i en la primera ocasió del segon temps Omar Perdomo va reduir distàncies
rematant al punt de penal un bon centre de Saul
García. L’autor del 2-1 va tenir el gol de l’empat en les seves botes en un
contraatac al que només li va faltar l’encert en la rematada final que va
acabar sent rebutjada pel pal esquerra d’un superat Manolo Reina. En aquell moment, Stephane Emaná ja es trobava sobre del terreny de joc per intentar
sentenciar el partit en qualsevol contracop. Giorgi Aburjania també va ingressar al camp en el que era el seu
estrena amb la samarreta grana substituint a un Lévy Madinda que es va guanyar l’ovació
del públic amb una actuació molt completa plena de qualitat i de criteri per
moure la pilota.
Tot
i els canvis realitzats per Vicente
Moreno, el Tenerife va seguir
posant setge a la porteria local i va disposar de dues oportunitats molt clares
per fer el gol de l’empat, una de Martínez
que va salvar Manolo Reina i un
altre que va marxar fregant el pal esquerra del porter malagueny. Naranjo també va tindre una bona
oportunitat per matar el partit i culminar una actuació personal excel·lent
aprofitant una magnífica assistència del menor dels Emaná que Dani Hernández
va enviar a corner. El marcador ja no va patir cap canvi, però per segon partit
consecutiu –a casa- va donar la sensació de que el públic donava el partit per
guanyat abans d’escoltar el xiulet final i això pot tornar-se en contra si l’equip
no és capaç de mantindre`s al marge. Per sort, a l’igual que el Leicester a la Premier League, al Nàstic
li està sortint tot de cara per seguir somiant en fer coses més importants de
les que a priori es podria esperar d’un equip que acaba d’ascendir a la Segona Divisió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario