El irreverent Dani Aquino

Dani Aquino en el seu debut
a Segona Divisió

La definició de irreverente diu el següent: 1. [persona] Que muestra falta de reverencia o respeto. 2 ([adjetivo] Que implica o denota irreverencia o falta de respeto. Des de sempre, a la historia del futbol, hi han hagut jugadors que responen a un perfil de persona irreverent que passa olímpicament de qualsevol regla o norma imposada, que mostra una conducta poc amistosa davant els seus rivals i fins i tot davant els seus companys d’equip i que esportivament parlant acostumen a donar una de cal i deu d’arena.

De Hristo Stoichkov a Juanito, d’ Antonio Cassano a Diego Costa. Tots tenen cabuda en una llista exclusiva de jugadors que han faltat al respecte d’alguna manera o altre al futbol e inclús a si mateixos, i el nostre protagonista Dani Aquino no és una excepció si fem cas a la seva carrera esportiva. Així el va descriure el Cholo Simeone desprès de veure’l entrenar amb el primer equip durant la pretemporada 2013/14: “És un jugador irreverente y nosotros necesitamos gente irreverent” va manifestar el tècnic argentí. Qui som nosaltres per contradir a un dels millors entrenadors del món?

El perfil del “Torito”, conegut així per ser fill de l’ex jugador del Real Betis i el Real Murcia Daniel el “Toro” Aquino, compleix a la perfecció amb l’exemple de persona que descrivíem en el paràgraf anterior i que a més a més coincideix amb la classe de jugador que no acaba de donar el 100% per triomfar en l’elit del futbol. Només així es pot entendre que un jugador que apuntava tant alt com per estar a punt de firmar pel Reial Madrid (http://goo.gl/VMjfPi) hagi passat desapercebut pel futbol professional en les darreres temporades. I és que el jugador murcià era en el seu dia una de les joves promeses amb més projecció del futbol espanyol quan va debutar amb només 16 anys amb el Reial Murcia a Segona Divisió en un partit contra el CD Tenerife. El jove atacant, amb el ’31’ a la esquena, va sortir per jugar els últims 20 minuts i va aconseguir veure porteria en una jugada que definia perfectament les seves condicions: velocitat, potencia i definició. La seva irrupció en el primer equip pimentonero va cridar l’atenció dels tècnics de la Selecció Española sub17 i van decidir convocar-lo per disputar l’Europeu sub17 que es va disputar aquell mateix any a Bèlgica dins d’una llista en la que destacaven noms com el de David De Gea, Nacho Fernández, Ignacio Camacho, Iago Falque o Bojan Krkic, jugadors que sí han aconseguit fer-se un lloc a l’elit del futbol mentre que alguns com Alberto Morgado (Amorebieta), Pichu Atienza (Hèrcules), Fran Mérida (Osca)o el mateix Dani Aquino han tingut una carrera molt més discreta.

Aquell mateix estiu, ja al mes de Setembre, també es va jugar el Mundial Sub17 en el que España va quedar subcampiona del món al caure per penals (0-3) en la final del torneig davant Nigèria. Per a la cita mundialista van haver-hi algunes novetats que van fer que Dani Aquino coincidís amb l’actual jugador del Nàstic Sergio Tejera, tot i que va ser el primer qui va despuntar actuant en els set partits que va jugar el combinat de Juan Santiesteban sumant un total de tres gols. El seu bon paper amb la Sub17 i la seva constant evolució futbolística van permetre que Lucas Alcaraz el fes debutar a Primera Divisió un 20 de Gener del 2008 davant el Saragossa del Ratón Ayala, el Cabezón D’Alessandro, el Payasito Aimar, el Principito Diego Milito i companyia. La destitució del tècnic andalús i el fitxatge de Javier Clemente com a nou entrenador van atorgar-li més protagonisme del que havia tingut fins a les hores en el primer equip. Al final, el Murcia no va poder mantenir la categoria i va baixar a Segona Divisió on desprès de dues temporades va consumar el seu descens als inferns de la Segona B.

Va ser en aquell moment quan la carrera del “Torito” Aquino, que tant prometia quan va debutar a Segona Divisió, va estancar-se definitivament primer amb el seu fitxatge pel Reial Valladolid i posteriorment per la seva aventura a Segona Divisió B a les files de tot un històric com el Reial Oviedo tot i que només va estar-hi mitja temporada abans de firmar pel filial d’un dels equips del moment, el de l’Atlètic de Madrid, on ha jugat les dues darreres campanyes a més de fer un màster en forma de pretemporada (2013/14) com hem mencionat al principi d’aquest article. La seva edat va ser el principal obstacle per a que pogués aparèixer amb regularitat entre els membres del primer equip, doncs el jugar un cert número de partits a Primera Divisió l’hagués impossibilitat tornar al filial per intentar mantenir la categoria. Els seus 17 gols no van servir per aconseguir la salvació i finalment es va consumar el descens a Tercera.

Els seus registres golejadors amb el segon equip colchonero -27 gols en dues temporades- van atraure l’interès d’un Numància que va saber veure en ell alguna cosa del gran davanter que havia de ser i que encara te temps de ser, perquè realment té tota una carrera per endavant tot i que doni la sensació de que ha passat una eternitat des de que debutés amb 16 anys al futbol professional. Dani Aquino i la seva irreverència busquen fer-se un lloc al Nuevo Estadio de Los Pajaritos per donar el primer pas cap al retorn a l'elit. De moment ha participat en sis dels vuit partits que s’han disputat marcant només un gol, en la primera data contra el Girona. El seu proper objectiu és el Nàstic.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit