viernes, 16 de octubre de 2015

L’efecte Nou Estadi contra la mala ratxa

L'equip es concentra per
jugar contra l'Alcorcón
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/
Si alguna vegada heu jugat al Football Manager, el simulador futbolístic per excel·lència des de la desaparició del PC Fútbol de Dinamic Multimedia, segur que més d’una vegada heu travessat per una ratxa de resultats negativa que semblava que no s’acabés mai amb golejades contra els clubs més forts i empats a última hora davant els rivals més febles als que en principi se’ls hauria de vèncer.
Doncs bé, tot i que la situació del Nàstic no és ni molt menys la mateixa tant per la situació classificatòria com per les sensacions que va deixar en la darrera jornada a Ponferrada, el fet de no guanyar al Bilbao Athletic podria començar a encendre les alarmes perquè a fi de comptes el que compten són els punts i no les sensacions. Els grana han de recuperar quant abans millor l’efecte Nou Estadi per reconduir el seu rumb cap a la zona alta i sobretot, per seguir mantenint a ratlla les places de descens. El feu romà ha de tornar a ser un estadi on els de Vicente Moreno sotmetin als seus rivals i els facin suar sang si volent treure un resultat positiu de Tarragona.

Vicente Moreno: “Podíem estar pitjor, millor també, però no sé si com estem és motiu per estar tensionats, altament preocupats o desil·lusionats. Crec que estem en una bona situació. És cert que venim de perdre, però també venim de fer un bon partit a Ponferrada que en condicions normals, per joc e inclús per gols legals, hauríem d’haver aconseguit els tres punts i crec que arribem bé al partit.”

Vicente Moreno: “Preferiria dur quatre partits seguits guanyant, però de vegades es queda més la sensació i la forma que s’han donat els resultats que un altre cosa. Si parlem de la lliga, personalment em quedo amb el partit que vam fer a Ponferrada. Al final és complicat fer una lectura dels partits deixant de banda els resultats. Nosaltres intentem fer-ho, però de portes cap a fora el resultat condiciona molt la lectura del partit. En l’encontre anterior contra l’Alcorcón jo dic que hi van haver molts moments similars al partit de Ponferrada on vam ser molt superiors, però en dues situacions puntuals la cosa canvia tot i que al final del partit vam ser molt superiors.”

Davant el Bilbao Athletic, el tècnic valencià utilitzarà un onze molt semblant al que va jugar a El Toralín tot i que a la roda de premsa prèvia al partit ha anunciat “alguns canvis en l’equip titular”. Una de les possibles novetats, pot ser la única, seria la reaparició de Jean-Luc  a la banda dreta desprès d’haver jugat els darrers 27 minuts del partit de Copa contra l’Almeria. L’extrem de la Costa d’Ivori va causar baixa a Ponferrada per problemes físics i dimecres va estar a un nivell francament sensacional tot i que no va ser suficient per a que el Nàstic aconseguís  forçar la prorroga. Els bons minuts de José Naranjo tant al Bierzo com a Almeria el situen en molt bona posició per ocupar una banda esquerra on Ferran Giner s’ha desinflat en les darreres setmanes. Els jugadors que no van viatjar a la província andalusa - Manolo Reina, Pablo Marí, Iago Bouzón, Mossa, David Rocha, Sergio Tejera, Rayco i Marcos- seran de la partida sinó hi ha cap contratemps. Els que si que no hi seran són Gerard Valentín i Miguel Palanca, que segueixen cremant etapes en la seva recuperació.

Si hi ha algun equip propici per a que el Nàstic posi punt i final a la dinàmica tant negativa en la que s’ha vist immers en les darreres setmanes, si mirem la classificació segurament ens fixem amb el Bilbao Athletic com el candidat ideal tot i que la seva situació a la taula classificatòria és en el que menys ens hauríem de fixar. I es que tot i ser el cuer de la categoria, la cosa està tan atapeïda que només són dos punts els que separen al filial basc de la línea de salvació que marca el Valladolid. L’equip dirigit pel mític Cuco Ziganda suma set unitats en aquest principi de temporada i totes elles les ha aconseguit a San Mamés Barria -dos victòries, un empat i una derrota- mentre que fora de casa és on s’està mostrant més vulnerable a l’encadenar quatre derrotes en el mateix número de partits (Elx, Valladolid, Ponferradina i Córdova). Si ens introduïm encara més en el que són les dades estadístiques hi trobarem més motius per ser optimistes de cara a posar la primera pedra per reconstruir el fortí en el que s’havia convertit el Nou Estadi en els últims 14 mesos, doncs dels quatre partits que han jugat a domicili només han aconseguit veure porteria en un, el del Martínez Valero (2-1). Els altres tres duels es van decidir pel mateix resultat, 1-0. Amb tot, no ens podem de refiar del que diuen els números ja que com bé diu el tòpic, les estadístiques estan per trencar-les. El Bilbao Athletic no és ni molt menys el favorit per emportar-se els tres punts, però tampoc ho era el Crystal Palace a Stamford Bridge

Vicente Moreno: “És un equip –Bilbao Athletic- que juga molt bé al futbol i que ha sigut superior a gairebé tots els rivals que s’ha enfrontat, però el seu problema en la finalització l’ha fet perdre més partits dels que ha merescut. Pel que conec al rival et puc dir que necessitem estar al millor nivell per guanyar el partit.”

Com a tot bon filial que s’apreciï, els cachorros tenen un bon tracte de pilota dins de la seva filosofia de joc, que aglutina rapidesa i vertiginositat en busca de la porteria contraria. A més a més, la qualitat d’alguns dels seus futbolistes com Unai López i Guarrotxena potencia les virtuts del seu joc ofensiu tot i que de moment no estan aconseguint traduir la gran quantitat d’ocasions que creen en gols. Sense l’esfèric, el Bilbao Athletic és un equip que realitza una pressió molt alta amb l’objectiu de causar errades en la sortida de pilota del rival o bé per recuperar-la immediatament després d’haver-la perdut. El seu sistema habitual és el 4-3-3 però en el darrer partit fora de casa, a Córdova, el Cuco Ziganda va disposar un 5-4-1 amb tres centrals i dos carrilers molt profunds per tal de facilitat la sortida de pilota i la pressió en el centre del camp. Tot i que el resultat no va acompanyar (1-0), podem dir que el pla de l’entrenador nascut a  Larraintzar no va sortir del tot malament ja que la diferència al marcador la va dictar un error de Yeray en forma de falta dins de l’àrea amb la conseqüent pena màxima que els locals no van desaprofitar. No obstant, aquesta formació també té certes llacunes. Per exemple, un cop el rival supera la seva pressió troba fàcilment molts espais entre la línea del centre del camp i la defensa, i això amb jugadors com Rayco García, Jean-Luc o José Naranjo pot causar molts problemes a la defensa bilbaïna. Precisament, és en aquesta zona del camp on el conjunt basc té més problemes amb les absències per lesió del mencionat Yeray i el sancionat Unai Bilbao. Sense els seus dos centrals titulars el més segur és que Ziganda opti per jugar amb la formació habitual, i per tant Enric Saborit s’haurà de reconvertir en central per acompanyar a Gil en l’eix de la defensa.

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit


No hay comentarios:

Publicar un comentario