Un premi a la autoexigència

Vicente Moreno guardonat per la LFP
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/albums

Home senzill, tranquil, humil i de poques però sinceres paraules. Així és Vicente Moreno un dia qualsevol, en un lloc qualsevol i en una situació qualsevol. L’home afable, pacífic i seré que es mostra de cara al seu entorn desapareix quan es vesteix de curt o quan es posa la seva americana per seure a la banqueta despertant d’aquesta manera a la bèstia que porta dintre, la que no perdona ni un sol àpex de relaxament als entrenaments, la que el transforma en un ser enèrgic i nerviós i la que el converteix en un presoner de l’àrea tècnica que limita l’espai de qualsevol entrenador que no sigui Marcelo Bielsa.
El tècnic valencià és amb tota seguretat un dels preparadors més auto exigents de la Segona Divisió, i encimella la seva figura amb la capacitat de transmetre el seu esperit de lluita i compromís als seus jugadors. Aquesta és la gran virtut de Vicente Moreno, el millor entrenador de la categoria de plata en el quart mes de competició.

“ | Vicente Moreno: Sempre que hi ha qualsevol tipus de reconeixement a qualsevol persona que forma part del Nàstic és benvingut i no deixa de reforçar el treball que estem fent des del club. Aquest premi del mes de novembre pertany a tota la família del Nàstic i m’agradaria compartir-ho amb tots els treballadors del club i especialment amb la direcció esportiva, amb el cos tècnic i amb els jugadors, ja que al final són ells els protagonistes d’aquest joc i són els que fan que totes les persones que envolten al club estiguin millor o no tant bé”.

Que la temporada del Nàstic està sent brillant en les 16 jornades que portem de competició és una realitat, com també ho és que durant el passat mes de novembre ha sigut quan els tarragonins han rendit al millor nivell que hem vist fins ara sumant 9 dels 12 punts possibles amb tres victòries i una sola derrota. Dels tres partits guanyats, dos han sigut al Nou Estadi (Huesca i Llagostera) i una a domicili al camp del Mirandés, on van aconseguir la segona victòria fora de casa amb una exhibició defensiva a l’alçada del Milan d’Arrigo Sacchi o del Stoke City de Tony Pulis, incloent-hi unes pinzellades de verticalitat i vertiginositat a l’hora de dirigir els contracops amb la firma i el segell de Vicente Moreno. El únic però, per posar-ne algun, és la segona part del Nuevo Carlos Tartiere en un partit on els grana van gaudir de suficients ocasions com per haver tret un resultat positiu del Principat d’Astúries davant un Real Oviedo que junt amb el Nàstic són els dos millors equips dels quatre nouvinguts provinents de la Segona Divisió B.

“ | Vicente Moreno:  Aquest premi ve donat de que els resultats al mes de novembre han sigut bons. Per tant, anem a intentar seguir amb aquets bons resultats i si tenim la sort de tornar a repetir serà senyal de que al Nàstic s’estan fent bé les coses [...] Satisfet no, jo generalitzaria més. Al final soc jo el que està aquí a la foto, però el treball que fem el realitzem totes les persones que formen part del club. Molt content, molt satisfet del treball que estem fent i evidentment no ens relaxarem perquè això continua i sabem les dificultats que té seguir guanyant partits”.

El propòsit d’aquest Nàstic és evident, la permanència a la Segona A però sense renunciar a res fent referència a la possibilitat de jugar el tercer play-off d’ascens consecutiu, aquest cop mirant a Primera Divisió. El millor de tot és que Vicente Moreno i els seus jugadors ja tenen mitja feina feta amb 26 dels 50 punts que asseguren la salvació al sarró. Amb ell, Tarragona somia desperta.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit