 |
| Els jugadors celeben el gol de Marcos Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/ |
No m’agrada
patir tant per veure una victòria. Doncs noi, això aquí és el pa de cada dia, no
hi ha cap partit en el que puguis estar tranquil. Aquí a Tarragona ens agrada
patir. Una de les primeres coses que hem van dir quan
vaig descobrir el Nàstic i els seus
encants va ser aquesta, que no esperés cap partit còmode en el que poder veure tranquil·lament,
sense cap mena de preocupació, un encontre d’aquest equip.
No és que no li
donés credibilitat a la persona que m’ho va dir perquè al futbol el més
habitual és que si no ets un gran club acabis patint moltes vegades, però el
cert és que amb el Nàstic la cosa s’accentua.
Passava les darreres temporades abans de baixar als inferns i ara també, la
diferència és que la sort per fi somriu al club. Si abans tot sortia malament,
des de la arribada de Vicente Moreno
les coses han canviat. L’actitud i la mentalitat dels jugadors els permet
aixecar-se immediatament desprès d’una derrota, els permet treure un bon
resultat en els partits més soferts i ara, de moment, els permet tindré un 20%
de la permanència a la butxaca al sumar 10 dels 15 punts que s’han jugat. Patir
en excés es pot fer molt complicat, però quan les coses surten be tot és més
dolç.
Vicente Moreno: “És el normal patir en els partits de futbol, sobretot quan no deixes abans
solucionat el partit. El cert és que a última hora ho passes dificultats perquè
quan tens que defensar un resultat inconscientment te’n vas cap el darrere i l’equip
contrari va cap endavant amb tot lo que té. Però crec que en el còmput global
del partit, per ocasions clares, hem merescut guanyar”.
El Nàstic
va brindar-li el millor homenatge possible a Santa Tecla amb una treballada victòria davant del RCD Mallorca del Chapi Ferrer, un dels equips més importants que passaran pel Nou
Estadi al llarg de la temporada per història i per la seva magnitud. Els de Vicente Moreno necessitaven donar una bona imatge davant els
6.020 aficionats que es van donar cita al coliseu grana per fer oblidar la derrota patida a Elx la passada jornada. Des de el primer minut es va poder veure un
equip totalment predisposat a arreglar el desastre del Martínez Valero mostrant un canvi d’actitud més propi al de les
tres primeres jornades. En aquest sentit, l’entrada de Iago Bouzón, Sergio Tejera i Rayco
en l’onze titular, sobretot la dels dos primers, va ser absolutament positiva. El central de Redondela es va mostrar molt segur a l’eix
de la defensa i va tindré dues intervencions vitals en els darrers minuts del
partit on el Mallorca va tancar al Nàstic en el seu propi camp en busca
del gol de l’empat. Per la seva part, el migcampista barceloní va imposar la
seva qualitat al centre del camp per donar sentit al joc grana. L’ex de l’Alabès està
aconseguint canviar l’opinió que es tenia d’ell desprès de les dues primeres
jornades, on les seves aparicions van tindre molta més estopa que futbol. La parròquia grana
li va brindar una tancada ovació quan Vicente
Moreno va substituir-lo per dotar al centre del camp de més múscul amb Gal Arael.
Achille
Emana i Jean-Luc
van ser els dos jugadors més entonats del conjunt grana. Mentre el primer feia valer el seu portentós físic, al segon
se li queia la qualitat per les butxaques sempre que rebia la pilota, en moltes
ocasions procedent del guant dret d’un David
Rocha que va firmar el seu millor partit en el que portem de campanya. Els
seus socis en la línea d’atac no van poder aprofitar les seves aparicions per crear
perill a la porteria de Wellenreuther.
Tampoc ho va aconseguir el Mallorca
tot i el partidàs que es va marcar Rolando
Bianchi movent-se per tota la zona de tres quarts. El davanter italià no
parava de buscar espais per rebre la pilota i per jugar-la de primeres amb els
seus companys, portant de polleguera a la defensa local. La seva actuació, així
com la de tot el conjunt del Mallorca,
no va obtenir la recompensa merescuda ja que es van topar amb un Nàstic molt sòlid en defensa i amb un Manolo Reina absolutament segur de si
mateix en totes les ocasions del quadre visitant. El segon gol de la temporada
de Marcos Jiménez De la Espada a les
acaballes del primer temps va decantar la balança a favor d’un Nàstic que va tornar a guanyar i que va
deixar satisfeta a una afició que va esperonar als seus jugadors en els minuts
més complicats del partit.
No va ser una exhibició com el dia de l’Albacete o el dia del Girona, cert, però el Nàstic es va valer de la seva versió
més efectiva per deixar els tres punts a Tarragona.
El Mallorca va merèixer un resultat
millor, o si més no, no va merèixer marxar amb una derrota desprès de realitzar
un partit molt complet, ple d’anades i tornades, i uns minuts finals amb
infinitat d’arribades a l’àrea de Manolo
Reina, però com ja hem dit al principi d’aquest text aquest equip està fet
d’un altre pasta. Propera parada, Valladolid.
Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit
No hay comentarios:
Publicar un comentario