Hi ha un patró que s’ha vingut repetint durant
les darreres dues temporades i mitja i que s’ha accentuat en els dos últims
compromisos d’un Nàstic que ha
deixat clar que no vol o no pot dominar els partits tot i gaudir d’un marcador
a favor e inclús d’un home de més en el terreny de joc. En el primer dels dos
enfrontaments, contra el Tenerife
ara fa una setmana, l’equip tarragoní va estar a punt de deixar escapar dos
punts del Nou Estadi tot i jugar amb
un jugador més des del minut 34 de la primera part i tot i tenir una renda de
dos gols que tindria que haver ajudat a dormir l’encontre per evitar que el
conjunt tinerfeny s’apropés amb perill a la porteria de Manolo Reina provocant més d’un ensurt a l’afició nastiquera. En
aquesta ocasió el duel va tindre un final feliç perquè entre altres coses el Nàstic és un equip que sap aguantar
molt bé les envestides rivals gràcies a la mentalitat defensiva que ha
instaurat Vicente Moreno des del primer dia i que en moltes ocasions ens fa creure que a aquest equip li va la
marxa, com si sentís la necessita de patir per a poder competir. Però a Girona
va quedar clar que això no sempre és sinònim de victòria, no aquesta vegada.
A Montilivi,
el matx també es va posar de cara tal i com havia succeït set dies però l’entrenador
de Masanasa va decidir que amb un 10
contra 11 i un 0-1 a favor el seu equip havia de regalar la possessió de la
pilota al rival per sentenciar al contraatac. Amb aquest plantejament el tècnic
valencià sabia perfectament que el Girona,
esperonat per la seva gent, s’empraria a fons per buscar el gol de l’empat deixant
certs espais en defensa que podrien ser ben aprofitats pels Naranjo –més tard Jean-Luc-, Giner o els
dos Emaná, quan Stephane va substituir al debutant Aníbal Zurdo. La jugada no hagués estat mal pensada tenint en
compte que sempre que jugues fora de casa davant tens un rival que sent l’obligació
i la necessitat d’estirar-se per buscar la porteria contraria més que si fos a
l’inrevés, però el fet de jugar amb un jugador més desprès de l’absurda
expulsió de Dejan Lekic al veure la
segona targeta groga per fingir una caiguda dins de l’àrea convidava a
monopolitzar el control de la pilota per a que l’equip de Pablo Machín fos el que corregués darrera de la mateixa provocant
cert desajustos defensius que possiblement haguessin sigut de millor profit per
a un Nàstic que aquesta vegada sí va
pagar el fet de no saber o no voler rellentir el joc amb un penal de Iago Bouzón sobre Jaime Mata que el mateix atacant madrileny va convertir enviant l’esfèric
al pal dret de Manolo Reina.
Poc abans del gol, Lejuene amb un xut des del centre del camp que es va estavellar
contra el travesser i el debutant Cristian
Herrera amb una volea que va obligar a la intervenció del porter malagueny,
ja van suposar un avís per alertar de que l’empat estava molt més a prop de
caure que no pas el segon gol dels visitants tot i que és cert que si Achille Emaná hagués marcat el 0-2 en
la primera ocasió de la segona part, aprofitant una bona assistència de Naranjo, el panorama hagués canviat per
complet i llavors el discurs de Vicente Moreno sí hagués encaixat a la perfecció
amb el context del partit ja que el Girona
s’hagués tingut que exposar bastant més deixant molts més espais entre línies.
Tenint en compte tal i com es va desenvolupar
el duel, es pot arribar a entendre que l’aficionat grana no acabés del tot
content amb el resultat final d’un partit que semblava disposat per a poder
sumar els tres punts i que finalment et deixa fora dels play-off. Ara bé, l’encontre va deixar diversos detalls positius de
cara a les properes jornades com el retorn a l’onze d’un Ferran Giner que va treballar de valent durant els 90 minuts, la
volta de Jean-Luc després de deixar
enrere els seus problemes físics i sobretot el debut com a titular de Giorgi Aburjania, protagonista total en
el 0-1 amb la seva carrera des del centre del camp per assistir a un Naranjo que va marcar el seu cinquè gol
de la temporada. El migcampista georgià va demostrar que és un jugador al que
li encanta assumir el timó de l’equip oferint-se sempre per rebre la pilota i a
més a més va revelar que és capaç de ser el box
to box que li mancava a l’equip amb diverses curses d’àrea a àrea en el
primer gol de la tarda a l’Estadi de
Montilivi on la primera gran marea grana de la temporada va acompanyar a l’equip
per demostrar que és una afició de Segona
Divisió.
