lunes, 9 de noviembre de 2015

La carta guanyadora

Achille Emana celebrant
el seu primer gol amb el Nàstic
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/
Quan un jugador decideix abandonar el futbol de primer nivell per jugar en lligues de menys exigència com les africanes o les de nord Amèrica, és bastant complicat imaginar que algun dia pugui tornar al primer pla del panorama futbolístic màxim quan supera la trentena d’edat com és el cas d’Achille Emana, un futbolista que desprès de brillar al Toulouse francès i al Reial Betis va donar un pas enrere per provar fortuna en equips més modestos com l’Al Hilal d’Aràbia Saudita, l’Al Ahli i l’Al Wasl dels Emirats Àrabs o en dos dels equips més representatius  del futbol mexicà com són el Cruz Azul i l’Atlante.
El camerunès, amb 33 primaveres a les seves esquenes, va firmar davant la SD Huesca el seu partit més complet des de la seva arribada a Tarragona marcant el primer gol i fabricant la jugada del segon que va córrer a càrrec de Jean-Luc Assoubre. La parròquia nastiquera va premiar el treball i l’esforç que ha dedicat en les darreres setmanes per recuperar el nivell físic que demana el futbol europeu, i en concret la Liga Adelante, amb una eixordadora ovació tant sonada com merescuda. Emana va ser la carta guanyadora que va utilitzar el Nàstic per tornar a vèncer a la SD Huesca.

“ | Achille Emana: Estic molt bé físicament. De fet, segueixo treballant amb el preparador físic. Jo sé que encara em falta una mica perquè vaig perdre molt quan vaig marxar d’Espanya, però poc a poc estic tornant al meu nivell i això és el més important [...] Estic aquí per donar una mica més i jo sé que poc a poc les coses van sortint i estic molt content. L’únic que puc dir és que estic treballant per això i decepció no portaré aquí perquè no soc de decebre i no m’agrada decebre perquè si començo a decebre a l’afició em decebré a mi mateix i jo estic aquí per donar-ho tot.”

L’exhibició d’Emana va ser de tal nivell que els 63 minuts que va estar sobre la gespa van recordar la seva actuació en el partit de pretemporada davant l’Ascó en el que va ser el seu segon encontre amb la samarreta del Nàstic. Aquell dia ja va deixar clar que estava un esgraó o dos per sobre de la resta tot i que no hem d’obviar que el rival era un equip de Tercera Divisió. Per això era importantíssim que firmés una bona actuació contra un equip de Segona. Ja va deixar algunes pinzellades davant l’Albacete i el Tenerife en les dues primeres jornades de lliga, però el seu rendiment es va anar apagant a mesura que anaven passant les setmanes i per aquest motiu el cos tècnic va dissenyar un pla de preparació específic per recuperar el seu millor estat de forma i gaudir així d’un jugador que pot marcar diferències tal i com va demostrar ahir amb un ritme de joc molt més alt del que ens tenia acostumats. Si Emana pensa i actua a la mateixa velocitat que els seus companys, és un jugador pràcticament impossible d’aturar i l’equip es pot aprofitar d’aquesta circumstància per dur a bon terme les seves ofensives. A més a més, el fet de controlar la pilota com va succeir durant la primera part permet que la seva figura creixi encara més, amb i sense pilota, i per tant que sigui més decisiva. El seu gol, que va servir per estrenar el marcador, va arribar en una acció ràpida on Miguel Palanca va entendre a la perfecció el seu desmarcatge per quedar-se sol contra el veterà Leo Franco que res va poder fer davant la tranquil·litat i l’encert amb la que va definir l’ex jugador del Betis.

Abans d’arribar al temps de descans, Achille i Palanca es van intercanviar els papers i va ser el primer qui desprès d’una excel·lent acció tècnica per la banda esquerra va connectar amb el segon per introduir-se dins de l’àrea i executar un xut que va trobar la resposta de Leo Franco amb tant bona sort que la pilota va arribar a la posició de Jean-Luc i aquest només va tindre que posar el peu per marcar el 2-0 que deixava el partit pràcticament sentenciat ja que com era d’esperar durant els segons 45 minuts el Nàstic va cedir el control de la pilota per poder fulminar el partit en qualsevol contraatac. En una d’aquestes, Xisco Muñoz, que havia entrat per Emana, va tindre el 3-0 al rematar un bon centre de Mossa que va marxar fregant el pal esquerra de Leo Franco. La SD Huesca, tot i tenir el control del partit, només va crear perill a pilota aturada i en un xut de Darwis Machís, el millor jugador dels visitants, que Manolo Reina va desviar a corner. Amb l’absència de Tyronne, els aragonesos van ser incapaços de ser efectius en la zona de tres quarts ja que ni Fran Mérida ni Juanjo Camacho van poder trobar cap esquerda en la defensa local.

“ | Vicente Moreno: Tenia que fer una valoració. Busques, hi ha coses positives i evidentment quan perds hi ha coses negatives. Però satisfet en absolut. Estava content en algunes coses que van fer els jugadors, però al final guanyes, perds, hi ha canvis i ho estem fent tota la temporada desprès de guanyar i desprès de perdre. Llavors no és degut a res més que el pensament de que avui l’alineació que tocava era aquesta.”

Amb la victòria, el Nàstic escala fins la quarta posició tornant així a les places de promoció i es situa a nomes un punt de la segona plaça que ocupa el Saragossa. La distància respecte al líder Còrdova també s’ha vist reduïda desprès de la derrota dels andalusos al camp de l’Albacete i per tant, seguint amb la línea del que deia Vicente Moreno abans del partit contra el Huesca, ara el panorama es tornen a veure de forma positiva. El proper partit al Nuevo Carlos Tartiere dirà si les coses segueixen sent blanques o si de nou es tornen negres. La llei del futbol.

Marc Pérez

No hay comentarios:

Publicar un comentario