La importància de sumar

Tres de les baixes del Nàstic
pel partit de Butarque
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

A Can Nàstic la paraula ‘sumar’ s’ha fet viral en les darreres dues temporades i mitja coincidint amb l’arribada de Vicente Moreno a la banqueta del Nou Estadi i a la consolidació d’un bloc de jugadors que no només són un equip, sinó també una família dins i fora del vestuari.

Tinguin més o menys protagonisme dins dels plans del preparador de Masanasa, cada un dels jugadors que han format o formen part d’aquesta plantilla han sumat d’alguna manera o altre per portar al club a complir els seus objectius esportius i conseqüentment econòmics. Una d’aquestes metes és intentar sumar en tots els partits de la competició, ja siguin a casa o a domicili. Hem de tenir en compte que si un equip empatés en cada una de les 42 jornades que es disputen a la Liga Adelante sumaria un total de 42 punts que el deixarien molt a prop de la permanència, objectiu prioritari per gairebé tots els equips de la categoria. Sent realistes, aquesta circumstància és molt complicada de que succeeixi, però les matemàtiques diuen que la possibilitat hi és.  És per això que qualsevol entrenador amb un cert grau d’ambició –ja no parlem de salvacions ni de permanències- vol crear un equip que guanyi els màxims punts possibles com a local i esgarrapi tot el que pugui fora de casa, ja que d’aquesta manera serà més fàcil consolidar els seus objectius per poder somiar desprès en realitzar una gesta encara molt més gran. De moment el Nàstic està complint amb el que demana Vicente Moreno. Tot i que no han pogut sumar en tots els partits disputats fins ara, només han deixat de puntuar en quatre ocasions, i excepte el dia de l’Elx han merescut treure algun resultat positiu del Nuevo Arcángel, del Carlos Tartiere i del únic encontre que han perdut al Nou Estadi contra l’Alcorcón. Ara, desprès de cedir el segon empat a casa davant l’Almeria, la importància de sumar a Butarque s’ha convertit en una feina pràcticament transcendental per poder seguir entre els millors equips de la categoria.

Canvi de plans                    

                                                       

Probablement, tot i que no ho sabrem mai, Vicente Moreno hagués volgut apostar per un plantejament similar al que va utilitzar a Miranda d’Ebro per afrontar la batalla de Butarque, camp on ningú ha sigut capaç de guanyar en el que portem de competició. Sent conscient del potencial que té el Leganés quan juga a casa -16 punts de 24 i tres victòries al torneig del KO-, el tècnic valencià podria apostar per un 4-3-3 on Pablo Marí tornaria a l’eix de la defensa desplaçant a Xavi Molina al centre del camp completant el trivot amb David Rocha i molt possiblement amb Manolo Martínez. El de Bigastro seria de la partida per ocupant la bacant que deixa Sergio Tejera, finalment descartat per una elongació a l’ isquiotibial de la cama esquerra. La baixa per sanció de Mossa provocarà que Moussa Bandeh completi la línea defensiva junt amb Xisco Campos i Iago Bouzón. Miguel Palanca, que havia sigut titular en els últims cinc partits, és baixa per lesió i la lògica convida a pensar en José Naranjo com el seu relleu natural com va succeir el passat dissabte quan l’andalús el va substituir al començament de la segona part. Sense Álex López, que també ha quedat fora de la llista de 18 que confeccionat Vicente Moreno, el ja recuperat Marcos De la Espada serà la referència d’un atac on Rayco hauria de mantenir la seva plaça a la banda dreta si tenim en compte que Jean-Luc s’ha quedat finalment a Tarragona.

Aquest cop, la carta guanyadora d’Achille Emana no estarà a disposició del tècnic valencià. La baixa del camerunès, que també ha de complir cicle, s’uneix a les ja comentades de Mossa, Sergio Tejera, Álex López i Jean-Luc. L’ivorià, ja plenament recuperat dels seus problemes físics s’ha quedat fora de la convocatòria per decisió tècnica de la mateixa manera que l’israelí Gal Arel. La novetat en la llista és el retorn de Gerard Valentí, que per fi ha pogut deixar enrere per tornar a vestir-se de curt. Junt amb el de la Garrotxa, completaran la banqueta Tomeu Nadal, Fali, Xisco Hernández, Xisco Muñoz, Ferran Giner, Cristian Lobato i un Nano Rivas que en absència de Vicente Moreno haurà d'asumir el càrrec de primer entrenador. 

Més que un fortí

Com ja hem mencionat més amunt, el Leganés no coneix la derrota a l’Estadi de Butarque fent bo el titular d’aquest article i el que hem esmentat en el primer paràgraf del mateix. I és que els madrilenys han fet del seu feu un autèntic fortí en el que han claudicat el Córdoba, l’Alcorcón, l’Alavés i més recentment el Granada en el partit corresponent als setzens de final de la Copa del Rei. A més a més, en els darrers tres partits de lliga ha sigut capaç de deixar la seva porteria a zero sumant així 7 dels últims 9 punts que s’han disputat en un estadi beneït per una pancarta que diu el següent:  “ESTO ES BUTARQUE Y AQUÍ SOLO JUEGA EL LEGA”.

Asier Garitano compta amb tota la plantilla a la seva disposició a excepció del lateral esquerre de 23 anys Luis Ruiz (sanció) i del mig centre creatiu Iñigo Ruiz de Galarreta (lesió).  L’absència del primer és la més important de les dues, ja que fins ara ha sigut el jugador titular al carril esquerre per davant d’un César Soriano que té davant de si una oportunitat d’or per guanyar-se el lloc. Guillermo i Borja Lázaro, amb quatre dianes per cada un, són els màxims golejadors d’un equip que compta amb uns extrems rapidíssims que exerciran una pressió ben alta per complicar la sortida de pilota del Nàstic.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit