La història de sempre

José Naranjo lluitant una piltoa
amb Seoane.
Foto: http://www.infobierzo.com/

Eren les 19:05 de la tarda i arribàvem a casa disposats a veure la segona part de la SD Ponferradina-Nàstic desprès d’haver assistit a un bon partit de futbol territorial, el de casa nostre, que poc o res té a veure amb el de la Liga Adelante.

En un partit que es preveia molt complicat per al quadre de Vicente Moreno pels bons números que presentava l’equip castellano-lleonès en el seu estadi, el cert és que els comentaris que ens arribaven via Watshapp per part dels companys que sí estaven visionant el match eren totalment positius ja que els grana estaven jugant un bon encontre i havien tingut diverses ocasions per estrenar el marcador. De fet, la segona part va començar amb una ocasió de Rayco que encara dos dies desprès ens preguntem com no la va clavar dintre de la porteria de Roberto Santamaría. I com si d’un Déjà vu es tractés, vaig avisar de que desprès de tant perdonar serien ells qui ens el clavarien. Dit i fet. A la jugada següent, penal de Mossa sobre Acorán Barrera i Yuri no va fallar ni en el primer ni el segon llançament, perquè l’àrbitre David Pérez Pallás va manar repetir la pena màxima perquè un jugador local va entrar dins de l’àrea abans de que el davanter brasiler executés el seu xut. El Nàstic va aconseguir empatar per mitjà de Xisco Muñoz però en la jugada següent tornaria a veure com Basha superava a Manolo Reina per donar de nou avantatge a la Deportiva. Finalment, el gol d’Álex López va establir el 2-2 definitiu d’un partit en el que els tarragonins haurien d’haver guanyat per 2-5 sent generosos. La història de sempre.

Vicente Moreno: “S’ha de valorar el partit per dues parts: una que sempre és positiu el fet de sumar en un camp on ningú havia aconseguit puntuar ni tan sols marcar, però una vegada veus el partit i les circumstàncies del mateix crec que és un crim no haver aconseguit els tres punts. Des de dins he tingut la sensació de molta superioritat. Aquesta superioritat s’ha plasmat en ocasions de gol molt clares a boca de canó, i crec que lo normal hagués sigut un resultat molt voluminós.”

I és que la pel·lícula de dissabte ja la havíem vist en ocasions anteriors, en partits on el Nàstic dominés o no disposava d’ocasions més que suficients per marcar i guanyar el partit per desprès marxar cap a casa amb les butxaques buides.  En el encontre disputat a El Toralín, els grana van fer 21 rematades a porteria i només van fer dos gols. La manca d’encert de cara a porteria és evident, es va veure contra l’Alcorcón i també en el duel anterior a Valladolid, però el tema seria més preocupant si l’equip no generés cap tipus d’ocasió com ja ha dit més d’una vegada Vicente Moreno. I és aquí on s’ha de valorar el que estan fent aquest jugadors. Tingui encert o no, l’equip competeix i mai li perd la cara al partit tot i encaixar un gol desprès d’haver errat innumerables ocasions de gol, tot i rebre un altre gol just desprès d’haver aconseguit empatar el partit.

És d’elogiar l’actitud i la fortalesa amb la que afronten cada partit els 14 homes que cada cap de setmana s’enfunden la samarreta grana per saltar al terreny de joc, sense deixar de banda als altres que no hi participen. A Ponferrada, Vicente Moreno va sorprendre amb una alineació basada en un 3-4-3 o en un 4-3-3, segons com ho vulgui veure cadascú on Xavi Molina s’incrustava entre els dos centrals (Pablo Marí i Iago Bouzón) per desprès crear superioritat al mig del camp junt amb David Rocha i Sergio Tejera amb Mossa i Jordi Calavera ocupant els laterals mentre que en els extrems es van situar Rayco i José Naranjo per darrera del punta Marcos Jiménez De la Espada.

La titularitat de l’ex jugador del Recreativo de Huelva va ser l’altre sorpresa en l’onze inicial del preparador de Masanasa, doncs fins dissabte només havia jugat 35 minuts repartits en dos partits, i el cert és que l’atacant andalús va sorprendre a la parròquia nastiquera amb una actuació a la que només li va faltar el gol. Ocasions va tindre, però la sort no el va acompanyar en les dues rematades que va executar sobre la porteria local però sí a l'hora d'assistir en el primer gol dels visitants ja a la segona part. No va tindre més fortuna Marcos De la Espada, que també va disposar de dues oportunitats per obrir la llauna. I així es va arribar al temps de descans, amb un 0-0 que deixava sense premi l’esforç dels jugadors visitants. Això no va canviar la seva idea de seguir tenint el domini de la pilota durant els segons 45 minuts tot i que a la ocasió errada per Rayco li va seguir el 1-0 de Yuri des del punt de penal. Llavors, Vicente Moreno va introduir dos canvis: Xisco Muñoz i Álex López van entrar per Xavi Molina i Marcos respectivament. La aposta no li va poder sortir millor. 

El  primer va ser l’autor del 1-1 amb un xut creuat al pal llarg de Roberto Santamaría, mentre que el segon va marcar el 2-2 quatre minuts desprès de que Basha hagués fet el segon gol de la Ponferradina amb un remat que es va enverinar al rebotar en les cames de l’ex gunner Ignasi Miquel. Per tant, els dos jugadors que van entrar des de la banqueta van aportar el gol que havia faltat durant tot el duel marcant les seves primeres dianes del curs. Ja en el temps afegit Sergio Tejera va tindre en les seves botes l’oportunitat de guanyar el partit, però li va faltar decisió per acabar d’aclarir una jugada que hagués fet justícia a la superioritat d’un Nàstic que es va convertir en el primer equip en treure un resultat positiu de El Toralín en la present campanya.

José Manuel Díaz: “És veritat que respecte a com estaven jugant últimament s’han tapat molt en el mig del camp amb tres migcampistes i han controlat el joc gràcies a aquest jugador de més i també perquè nosaltres hem estar precipitats. No sé si és l’ansietat o la precipitació però ens hem equivocat en les decisions al mig del camp i darrere també a l’hora de defensar i tancar espais. Llavors si, han jugat bé i jo no ho puc negar. Han jugat millor que nosaltres”·

La sensació de tots, i la més lògica una vegada va finalitzar el partit, és que el Nàstic va deixar escapar dos punts a les terres del Bierzo. La falta d’encert de cara a porteria pot arribar a preocupar, però no en aquestes alçades de temporada on l’equip està rendint a un nivell superior al que molts podíem pensar en una categoria tant exigent i tant igualada com la Segona Divisió. Va faltar gol, si, però la legió romana en la que s’ha convertit aquest equip va lluitar fins al final per aconseguir esgarrapar un punt en un partit en el que per joc i per ocasions havien merescut guanyar. Pot ser és un resultat agredolç, però Vicente Moreno segueix sense conèixer el que és perdre dos partits consecutius a la banqueta tarragonina.

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit