Amb el segell de Vicente Moreno

Vicente Moreno donant instruccions
durant el partit
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Una vegada més, i ja hem perdut el compte, el Nàstic va tindre que patir fins al darrer minut per aconseguir una victòria molt valuosa i posar punt i final a la ratxa de quatre partits sense assaborir el triomf. Vicente Moreno va utilitzar la versió més camaleònica de l’equip portada a la màxima expressió per imposar-se a un rival al que li va cedir la pilota, pot ser en excés, per matar-lo al contraatac.

No era la primera vegada, ni tampoc serà la última, en la que els grana ens deixen la impressió de que els hi encanta viure a la corda fluixa, que els hi encanta jugar amb foc per finalment abrasar al seu enemic en qualsevol moment. A molts dels aficionats que van poblar les grades del Nou Estadi segurament els hi hagués agradat veure a un equip més ofensiu que no vacil·lés en anar a l’atac i que rematés la feina sense deixar reaccionar als imberbes jugadors del Bilbao Athletic tal i com va succeir al principi de la segona part, però el cert és que ningú pot posar en dubte l’entrega i la lluita d’uns jugadors que estan a mort amb la idea de joc que proposa el seu entrenador. El Nàstic va vèncer amb el segell de Vicente Moreno però també amb el penal aturat per Manolo Reina i amb les dues obres d’art que ens van deixar Jordi Calavera i Jean-Luc Assoubre.

Vicente Moreno: “Crec que hem sigut millors en la primera mitja hora, de fet hem tingut ocasions clares per haver fet algun gol més. A partir d’aquí, sabíem que anàvem a tindre el nostre moment, sabíem que jugàvem contra un equip que ens anava a exigir molt, per això ens donava llàstima no haver tret profit a aquesta mitja hora. I a patir, a patir, a treure-li rendiment als gols.”

El elèctric inici de partit va poder posar en avantatge a qualsevol dels dos equips. José Naranjo, que novament va firmar un gran partit, va gaudir de la primera gran ocasió del match amb un xut des de dins de l`area que Enric Saborit va treure sobre la mateixa línea de gol. Acte seguit, el perill és va apoderar de l’àrea contraria amb un penal absurd, però clar, de Xavi Molina. Guarrotxena va executar a la seva esquerra un xut sec que va trobar la resposta d’un incommensurable Manolo Reina que va fer embogir a l’afició nastiquera. La gran acció del porter de Villanueva del Trabuco va esperonar a un Nàstic que va seguir apropant-se amb perill a la porteria de Jon Ander Felipe per mitjà del mateix Naranjo i posteriorment d’Álex López. Els locals, però, no trobaven la manera de perforar la xarxa del Gol de Mar fins que Jordi Calavera va treure el seu fusell amb una volea des de fora de l’àrea que va deixar bocabadats a tots els presents. Tot i que al llarg del partit va cometre alguns errors a tenir en compte, el de Cabra del Camp segueix progressant a passos de gegant i demana a crits que el club enllesteixi quan abans millor el tema de la seva renovació.

Vicente Moreno: “Molta alegria per el equip, per ell perquè sempre és important en quant agafar confiança. És un jugador que segueix progressant. Crec que avui l’hem de felicitat però també ha tingut errors que té que millorar. Està en el procés de madurar millorar i tampoc ens tenim que passar aplaudint-li les cosses.”

Un cop aconseguit el primer objectiu del pla que havia dissenyat Vicente Moreno, el següent pas era cedir-li la pilota al Bilbao Athletic per aprofitar i penalitzar el més mínim error en la seva circulació de pilota. El problema és que el conjunt dirigit pel Cuco Ziganda és un equip jove, d’infinita qualitat i que se sent com peix a l’aigua monopolitzant la possessió de la pilota, tot i que el gol de l’empat va arribar en una jugada molt estranya, plena de rebots, que va aprofitar Guarrotxena per esmenar la seva errada en el pela inicial. El 1-1 va fer justícia al domini visitant, un domini que es va incrementar amb el pas dels minuts mentre els tarragonins no deixaven de córrer darrere de la pilota per tal de recuperar-la e invertir la cursa cap endavant. El partit demanava la incorporació de Jean-Luc, que mentre escalfava ja visualitzava com definiria en el seu primer apropament a l’àrea visitant. Dit i fet. L’ivorià va entrar substituint a Rayco García i als sis minuts de saltar al terreny de joc va marcar el gol de la victòria en una transició rapidíssima en la que Sergio Tejera va estar excepcional a l’hora de realitzar l’assistència. Tot i el 2-1, el quadre basc no li va perdre la cara al partit i va gaudir de tres ocasions claríssimes per fer emmudir al Nou Estadi, però com succeeix  en tots els seus partits fora de casa, l’encert de cara a porteria va brillar per la seva absència. Finalment, el patiment es va transformar en alegria quan Juan Manuel López Ayala va dictar el final del partit. El triomf ha de servir per a que els de Vicente Moreno afrontin de la millor manera possible els dos desplaçaments consecutius que hauran d’afrontar les dues properes jornades per enfrontar-se al Numància i al Córdova.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit