 |
| Enfrontament de pre temporada Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/ |
El 2015 serà un any molt recordat en la
història del Club Gimnàstic de Tarragona,
un any on els somnis de tots els tarragonins s’han anat complint un darrere
l’altre prometent allargar-se en el temps per poder seguir gaudint d’un club
que ha sabut re inventar-se per
recuperar tant l’estabilitat econòmica com la esportiva i poder respirar per fi
l’aroma del futbol professional als voltants del coliseu grana en el que s’ha
convertit el Nou Estadi. En els 352
dies que han transcorregut des de que vam abandonar el 2014 el Nàstic ha fet coses importants, coses
de molt mèrit com vèncer per últim cop al seu rival provincial, ser campió de
grup, aconseguir un ascens, mantenir i millorar un bloc afegint-li un
ingredient estel·lar, executar una venjança i ser capaç de convertir-se en
l’equip revelació de la seva nova categoria. Si, en un any la parròquia
nastiquera ha sigut capaç de celebrar una victòria contra el Reus, el campionat i l’ascens anhelat a
Segona Divisió, la continuïtat de Vicente Moreno, Emilio Viqueira i el
nucli fort del vestuari, l’arribada d’una estrella com Achille Emana, la venjança contra el Llagostera i finalment segueix podent festejar que el seu equip és
capaç de competir amb els millors equips de la divisió de plata i probablement
no pateixi en excés per obtenir la permanència. De fet, si el nou any 2016
segueix sent tant bo com el seu predecessor, hi ha moltes opcions de que els
tarragonins prolonguin el seu estat de gracia i acabin lluitant per fer-se un
lloc al play-off d’ascens a Primera Divisió, però això ja són
teories. En tot cas, la millor manera d’unir un any amb l’altre és acabant
aquest amb una victòria davant tot un històric com el Real Zaragoza per posar el colofó a un 2015 inoblidable.
“ | Vicente Moreno: Ha sigut un any magnífic en tots els
sentits. Primer perquè s’ha aconseguit l’objectiu clar es tenia per necessitat
i per l’obligació del club i després també per la forma amb la que s’ha
aconseguit. Després, el inici de temporada a Segona Divisió també està sent bo
i espero que tots els anys, a aquestes alçades, puguem fer una lectura tan bona
i tan positiva com estem fent en aquest moment. Però com som exigents i com
sempre dic, quan ja tens les coses a la butxaca no et conformes doncs esperem
que el millor estigui per venir”.
Cop a
la davantera
Durant els darrers dies s’ha conegut que Álex López causarà baixa durant els
propers tres mesos de competició per un trencament del menisc extern del genoll
esquerra deixant a Marcos De la Espada
com el únic ‘9’ pur a disposició de Vicente
Moreno. Cert és que jugadors com José
Naranjo o Xisco Muñoz tenen
condicions per actuar en punta, però el club ja ha fet saber al soci que
acudirà al mercat d’hivern en busca d’un davanter que ocupi la vacant que deixa
el del Baix Penedès.
La primera convocatòria que es perdrà el
jugador nascut a Segur de Calafell
serà la del partit contra el Zaragoza,
una convocatòria en la que tampoc estarà el migcampista Sergio Tejera. El barceloní no s’ha recuperat de les seves
molèsties a l’isquiotibial de la cama esquerra i serà un absència de pes a la
sala de màquines del Nàstic, on
previsiblement Xavi Molina tornarà a
fer d’acompanyant de David Rocha amb
la participació d’Achille Emana en
una posició més avançada. El camerunès serà de la partida desprès d’haver
complert el partit de sanció que el va deixar sense poder jugar a Butarque al igual que un Mossa que tornarà al lateral esquerra.
El valencià podria no ser la única novetat en la línea defensiva, doncs tot i
que encara és una mica aviat, Gerard
Valentín podria tenir opcions de ser titular 104 dies desprès de la seva
lesió davant el Girona. El de La Garrotxa va disputar els darrers 22
minuts contra el Leganés i si Vicente Moreno ho creu oportú podria
completar la línea de quatre junt amb Pablo
Marí i Iago Bouzón. On hi ha més
interrogants és als extrems, on Miguel
Palanca, Ferran Giner i José Naranjo
opten a la posició de banda esquerra amb Rayco
i Jean-Luc fent el mateix a la banda
dreta de l’atac.
Un
Zaragoza sota mínims
Ranko Popovic tindrà que tirar novament del filial per poder completar la llista de
jugadors que viatjaran a Tarragona. El
preparador serbi només podrà comptar amb 14 jugadors del primer equip ja que Fredy Hinestroza finalment no s’ha
recuperat a temps pel duel davant el Nàstic,
al contrari que un Rubén González
que sí ha entrat en la llista definitiva de 18 jugadors junt amb els jugadors
del filial Tarsi, Iñaki, Sergio Gil
i Kilian. El extrem colombià forma
part de la llarga llista d’absències amb les que compta el ex entrenador de Cerezo Osaka: Diego Rico i Ángel Rodríguez
causen baixa per sanció, mentre que Pape
Diamanka, Mario Abrante, Jorge Ortí, Jaime Romero i Cezary Wilk ho són per lesió.
Tot i les múltiples i sensibles baixes, el
conjunt aragonès arriba a la cita sent l’equip menys golejat de tota la
categoria amb 13 gols encaixats i havent perdut només dos dels seus darrers nou
partits. No és excessivament un equip golejador -16è equip que menys gols
marca- però sap estabilitzar a la perfecció les seves mínimes avantatges. En
quant a la defensa, en cap partit dels que s’han disputat fins ara ha rebut més
de dos gols. Alfredo Ortuño és el
seu millor golejador amb sis dianes i el segueixen Ángel Rodríguez –baixa per sanció- amb tres i Leandro Cabrera amb dos.
Els precedents són favorables
Tot i ser dos dels equips més antics del
futbol espanyol, Nàstic i Zaragoza només s’han enfrontat tres
vegades al Nou Estadi en partit oficial. La condició
dels aragonesos de ser tot un històric de Primera
Divisió és el principal motiu de que tots dos equips s’hagin vist les cares
en comptades ocasions. La primera vegada que el feu tarragoní va ser testimoni
d’aquest duel va ser a la temporada 2004-05 en una eliminatòria de Copa del Rei on els grana es van imposar per 2-1 en un
enfrontament a partit únic. Dues campanyes desprès es van retrobar a Primera Divisió i el resultat va tornar
a ser favorable per als locals amb una diana de Javier Portillo, el pitxitxi
d’aquell equip que va acabar cuer de la categoria i va descendir a Segona Divisió. El darrer enfrontament
entre els equips de Tàrraco i de la Corona d’Aragó va ser precisament a la
categoria de plata en el transcurs de la temporada 2008-09. En aquella ocasió
el marcador va ser un empat de 0-0.
Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit
No hay comentarios:
Publicar un comentario