Aquesta vegada no

Aburjania i Naranjo van constriuir el 0-1
Foto: http://www.laliga.es/ 

Hi ha un patró que s’ha vingut repetint durant les darreres dues temporades i mitja i que s’ha accentuat en els dos últims compromisos d’un Nàstic que ha deixat clar que no vol o no pot dominar els partits tot i gaudir d’un marcador a favor e inclús d’un home de més en el terreny de joc. En el primer dels dos enfrontaments, contra el Tenerife ara fa una setmana, l’equip tarragoní va estar a punt de deixar escapar dos punts del Nou Estadi tot i jugar amb un jugador més des del minut 34 de la primera part i tot i tenir una renda de dos gols que tindria que haver ajudat a dormir l’encontre per evitar que el conjunt tinerfeny s’apropés amb perill a la porteria de Manolo Reina provocant més d’un ensurt a l’afició nastiquera. En aquesta ocasió el duel va tindre un final feliç perquè entre altres coses el Nàstic és un equip que sap aguantar molt bé les envestides rivals gràcies a la mentalitat defensiva que ha instaurat Vicente Moreno des del primer dia i que en moltes ocasions ens fa creure que a aquest equip li va la marxa, com si sentís la necessita de patir per a poder competir. Però a Girona va quedar clar que això no sempre és sinònim de victòria, no aquesta vegada.

A Montilivi, el matx també es va posar de cara tal i com havia succeït set dies però l’entrenador de Masanasa va decidir que amb un 10 contra 11 i un 0-1 a favor el seu equip havia de regalar la possessió de la pilota al rival per sentenciar al contraatac. Amb aquest plantejament el tècnic valencià sabia perfectament que el Girona, esperonat per la seva gent, s’empraria a fons per buscar el gol de l’empat deixant certs espais en defensa que podrien ser ben aprofitats pels Naranjo –més tard Jean-Luc-, Giner o els dos Emaná, quan Stephane va substituir al debutant Aníbal Zurdo. La jugada no hagués estat mal pensada tenint en compte que sempre que jugues fora de casa davant tens un rival que sent l’obligació i la necessitat d’estirar-se per buscar la porteria contraria més que si fos a l’inrevés, però el fet de jugar amb un jugador més desprès de l’absurda expulsió de Dejan Lekic al veure la segona targeta groga per fingir una caiguda dins de l’àrea convidava a monopolitzar el control de la pilota per a que l’equip de Pablo Machín fos el que corregués darrera de la mateixa provocant cert desajustos defensius que possiblement haguessin sigut de millor profit per a un Nàstic que aquesta vegada sí va pagar el fet de no saber o no voler rellentir el joc amb un penal de Iago Bouzón sobre Jaime Mata que el mateix atacant madrileny va convertir enviant l’esfèric al pal dret de Manolo Reina.

Poc abans del gol, Lejuene amb un xut des del centre del camp que es va estavellar contra el travesser i el debutant Cristian Herrera amb una volea que va obligar a la intervenció del porter malagueny, ja van suposar un avís per alertar de que l’empat estava molt més a prop de caure que no pas el segon gol dels visitants tot i que és cert que si Achille Emaná hagués marcat el 0-2 en la primera ocasió de la segona part, aprofitant una bona assistència de Naranjo, el panorama hagués canviat per complet i llavors el discurs de Vicente Moreno sí hagués encaixat a la perfecció amb el context del partit ja que el Girona s’hagués tingut que exposar bastant més deixant molts més espais entre línies.

Tenint en compte tal i com es va desenvolupar el duel, es pot arribar a entendre que l’aficionat grana no acabés del tot content amb el resultat final d’un partit que semblava disposat per a poder sumar els tres punts i que finalment et deixa fora dels play-off. Ara bé, l’encontre va deixar diversos detalls positius de cara a les properes jornades com el retorn a l’onze d’un Ferran Giner que va treballar de valent durant els 90 minuts, la volta de Jean-Luc després de deixar enrere els seus problemes físics i sobretot el debut com a titular de Giorgi Aburjania, protagonista total en el 0-1 amb la seva carrera des del centre del camp per assistir a un Naranjo que va marcar el seu cinquè gol de la temporada. El migcampista georgià va demostrar que és un jugador al que li encanta assumir el timó de l’equip oferint-se sempre per rebre la pilota i a més a més va revelar que és capaç de ser el box to box que li mancava a l’equip amb diverses curses d’àrea a àrea en el primer gol de la tarda a l’Estadi de Montilivi on la primera gran marea grana de la temporada va acompanyar a l’equip per demostrar que és una afició de Segona Divisió.

Marc Pérez (@ksillas_petit)