Marca la diferencia

Achille Emaná, el MVP del partit

Quan Achille Emaná va firmar pel Nàstic, l’expectació que es va generar entorn al seu fitxatge va ser de tal nivell que més d’un va desplaçar-se fins a Ascó per veure un d’aquells partits de pretemporada bastant lletjos i amb molt poc futbol només per veure’l jugar amb la samarreta grana.
Aquell dia ja va deixar clar que si recuperava el seu millor estat de forma podria ser un element important per afrontar el retorn a la exigent Liga Adelante, el ingredient definitiu que marquès la diferència quan la situació així ho requerís tal i com va succeir en el darrer partit a Mendizorroza on els tarragonins van obtenir una victòria de prestigi al camp del líder per un resultat meravellós de 1-3 que va aconseguir que tots els nastiquers es despertessin dilluns amb un somriure gens habitual en el primer dia de la setmana. El triomf dels de Vicente Moreno va tindre molts protagonistes, i tot i que seria molt injust no destacar a cap jugador, el partit que va fer Emaná va ser una de les exhibicions (dos assistències i un gol) més rellevants del que portem de temporada a la Segona Divisió. Achille no val el preu d’una entrada, val el preu d’un abonament sencer.

“ | Achille Emaná: El més important són els tres punts. Sabíem que l’Alavés és un equip molt difícil, a sobre al seu propi camp, però hem vingut aquí per poder jugar e intentar guanyar els tres punts. El que hem fet ho hem fet tots junts i és una alegria per a mi donar dos passades de gol i marcar un  gol, però com dic sempre el més important són els tres punts”.

El camerunès ja va fer tota una declaració d’intencions en la primera arribada del Nàstic a la porteria contraria  amb un xut molt agosarat des de la cal que a punt va estar de sorprendre a Fernando Pacheco en un intent d’imitar aquell golàs que ens va regalar Frank Lampard fa uns anys en un dels escenaris més importants del futbol mundial com és el Camp Nou. El ‘25’ grana va començar el partit per la banda esquerra amb Jean-Luc a la dreta i amb Naranjo ocupant la posició del ‘9’, tot i que després tots tres van anar intercanviant les seves posicions al llarg dels 90 minuts. La gran virtut dels visitants va ser saber frenar el frenètic ritme de partit que sempre planteja l’Alavés quan juga en el seu feu amb una actuació defensiva que va comptar amb la col·laboració de tots i cada un dels futbolistes que van intervenir durant l’encontre. I és que el Nàstic va recuperar l’ambició i l’agressivitat que l’havien portat a puntuar en camps com el del Tenerife, el Valladolid, el de la Ponferradina o el del Mirandés. L’aposta era clara, cedir l’iniciativa del joc al conjunt local però sense renunciar a moure la pilota amb criteri i combinant per la zona central on el propi Emaná i Jean-Luc, i també Naranjo en moltes ocasions, s’associaven amb els homes del centre del camp on Sergio Tejera va exercir de líder escudat per David Rocha i Cristian Lobato, que en la seva primera titularitat va deixar alguns detalls de la seva classe amb l’esfèric als peus.

Els locals no trobaven la manera de tirar avall el mur del Nàstic en part gràcies al partidàs que es van marcar tots els membres de la línea defensiva liquidant totes les arribades del conjunt blanc-i-blau ja fossin per terra, mar o aire. En aquest aspecte, l’actuació de Xavi Molina va ser per emmarcar i tindria que ser de visió obligatòria en totes les escoles de futbol. La bona feina dels defenses era recolzada amb els contracops que en la majoria d’ocasions passaven per les botes d’un Emaná al que li mancava claredat en la darrera passada. Però precisament claredat és el que no li va faltar a l’hora d’assistir a Naranjo en l’acció del 0-1 que va comptar amb la inestimable col·laboració de Carpio per corregir l’errada en la definició de l’atacant andalús.

“ | Achille Emaná: Em vaig sentir molt bé al partit i segons anaven passant els minuts m’anava sentir molt millor. El únic que aquí el fred, és evident. Estem més acostumats a jugar a la zona calenta però s’ha d’intentar donar-ho tot per l’equip e inclús patir per l’equip”.

Més enllà de canviar el que estava sent el partit, el gol visitant va fer creure encara més al Nàstic en el que estava fent. Vicente Moreno tenia el partit on volia i durant el temps de descans segur que va desitjar que l’Alavés sortís en tromba a per el gol de l’empat per poder aprofitar així qualsevol acció al contraatac tal i com va succeir més tard en la jugada del 0-2 on Jean-Luc va guanyar una pilota dividida a Carpio posant la directa rumb a l’àrea d’un Fernando Pacheco que va tapar molt bé la seva porteria però que no va comptar amb que Achille Emaná recollís el rebuig per enviar l’esfèric al fons de la xarxa. En aquell moment ja feia alguns minuts que a Gerard Valentín li havia donat temps a sortir al terreny de joc, per reforçar la banda dreta, i a ser substituït pel debutant Juan Muñiz. El de la Garrotxa va tornar a ser víctima de les maleïdes lesions que no l’estant permetent agafar la regularitat necessària per tornar a ser aquell carriler que marcava diferències i es va retirar entre llàgrimes després d’estar 18 minuts de rellotge sobre la gespa. 

Com a tot bon club basc que s’apreciï, l’Alavés va seguir lluitant per entrar de nou en el partit i ho va aconseguir amb la primera diana del curs de Manu Barreiro aprofitant una pilota morta dins de l’àrea després d’un xut de Juli que es va estavellar al travesser. Manolo Reina, que minuts abans del 0-2 ja havia salvat una doble ocasió on ni Guichón ni Manu García van ser capaços de batre’l, no va poder fer res per evitar que els aficionats del Nàstic –els presents i els que seguien el partit des de casa- es mosseguessin les ungles en els darrers minuts de partit, però per això ja estava Emaná. En un ràpid servei de banda tret per Mossa, el camerunès es va en dur la pilota i va començar a córrer cap a la meta contraria per assistir al seu germà menor Stephane Emaná per a que marqués el seu primer gol a Segona Divisió definint una victòria que va servir per tancar de la millor manera possible una fantàstica primera volta on ni els més optimistes podien pensar en que s’arribaria a la xifra de 33 punts.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit