A mitges

Remat de Stephane Emaná (1-1)
Foto: http://www.laliga.es/

Per enèsima vegada des de que Vicente Moreno és el màxim responsable del primer equip, el Nàstic va sortir al terreny de joc del Carlos Belmonte amb la idea ben clara de cedir-li la pilota al rival per poder crear perill al contraatac. Enguany, aquesta ha sigut la tònica habitual de  tota la primera volta quan l’equip ha jugat fora de casa. A vegades ha funcionat i a vegades no, però amb els precedents al camp del Mirandés i sobretot al camp de l’Alavés, ningú és capaç de contradir els plantejaments de l’entrenador valencià. És cert que quan el resultat no acompanya tendim a demanar al tècnic que sigui més ambiciós i més ofensiu perquè entre altres coses aquest planter té capacitat i qualitat perquè així sigui, però també hem de tenir en compte que encara que l’equip surti amb un aire més atacant les coses no sempre surten com voldríem. El de l’Albacete va ser un partit que es va quedar en un punt intermedi entre la cara i la creu, entre el blanc i el negre, entre un Vichy Català o un Jack Daniel’s amb cola. El de Masanasa va tornar a encertar amb la seva proposta però aquesta vegada es va quedar a mitges.

Una de les coses que més va sorprendre sobre el plantejament de Vicente Moreno va ser l’onze inicial que va triar per començar el partit, un onze on Lévy Madinda i Juan Muñiz van estrenar titularitat acompanyant a Cristian Lobato i Sergio Tejera al centre del camp en un entramat tàctic que responia a un 4-4-2 amb Achille Emaná i José Naranjo en posicions més avançades. Amb tots aquets elements sobre la gespa era difícil acceptar que el Nàstic renunciés a tindre la pilota, doncs la mitja estava formada per jugadors amb un perfil creatiu que necessiten sentir-se protagonistes amb l’esfèric passant per les seves botes. Parlem sobretot dels dos homes que van ocupar les bandes, Lobato i Muñiz. Cap dels dos respon a la figura d’un jugador ràpid amb el qual donar velocitat als contracops a diferència d’altres membres de la plantilla com poden ser Ferran Giner, Jean-Luc Assoubre o Miguel Palanca. Intuïm que és per aquest motiu que al Nàstic li va costar tant entrar dins del partit fins al punt de concedir tres ocasions claríssimes per al quadre de Luis César Sampedro. El primer error va arribar en una acció de sortida de pilota on Iago Bouzón va abusar de la seva conducció permeten que Jona li cedís la pilota a Portu per presentar-se tot sol davant la figura de Manolo Reina, qui va desviar a córner la primera gran ocasió del partit. Després serien Antonio Nuñez i Javier Paredes qui rematessin de cap, lliures de marca, enviant la pilota molt a prop de l’arc defensat pel porter andalús. Els grana estaven cometent errors molt greus en defensa recordant en certa manera a l’actuació que van fer ara fa tres setmanes davant el Lugo, i el pitjor és que ofensivament no van crear cap inquietud a la defensa local.

Ara bé, el segon temps va ser un altre història. Tot i arrancar amb un xut potent però centrat de Mario Ortíz des de la frontal, el Nàstic va sortir molt més centrat en defensa evitant que l’Albacete continués apropant-se amb perill a l’àrea de Reina. Però el punt d’inflexió va arribar amb el primer canvi de Vicente Moreno. El valencià va donar l’alternativa a Stephane Emaná substituint a un desaparegut Cristian Lobato, ser víctima del plantejament del seu tècnic. Amb el petit dels Emaná sobre el terreny de joc, les accions de contraatac del Nàstic van començar a tenir perill de veritat. Naranjo va tindre el 0-1 en les seves botes amb un xut des de la cantonada de l’àrea que va marxar per sobre el travesser. I del possible 0-1 es va passar al 1-0. El col·legiat De la Fuente Ramos va assenyalar penal de Iago Bouzón sobre Adrià Carmona en una acció on el central gallec va tocar clarament la pilota. Jona va ser l’encarregat de executar la pena màxima i de transformar-la deixant per inútil l’estirada d’un Manolo Reina que a punt va estar d’aturar el llançament.

El gol encaixat no va frenar l’ímpetu amb el que el Nàstic havia arrancat la segona part, ímpetu que es va accentuar amb l’entrada de Miguel Palanca al terreny de joc. El tarragoní va ser un dels protagonistes del gol de l’empat junt amb els germans Emaná. Achille, en una acció de qualitat extrema, va enviar una deliciosa passada amb l’exterior del seu peu dret a Palanca per a que aquest enviés la pilota al primer pal on Stephane la acabaria rematant al fons de la xarxa anticipant-se als seu marcador. Amb el 1-1, l’Albacete va intentar donar una última empenta però va ser el Nàstic qui va gaudir de la millor oportunitat per aconseguir els tres punts en un contraatac que Achille Emaná no va saber definir desprès d’una gran assistència del seu germà. Juan Carlos va estar excel·lent tapant el xut del camerunès i també el posterior rebot que va caure als peus de Mossa.

El repartiment de punts va permetre al Nàstic tornar a les posicions de play-off després de sumar 4 de 6 punts possibles en aquestes darreres dues jornades que l’ha tocat jugar lluny del Nou Estadi, escenari on precisament haurà de fer bo el punt obtingut al Carlos Belmonte amb la visita del CD Tenerife. Si això és possible és en part gràcies a les decisions que com tot bon entrenador va realitzar Vicente Moreno per solucionar els problemes que estaven fent efecte a l’equip amb el seu plantejament inicial. I és que el preparador valencià no sempre encerta en totes les seves decisions, però el més important és que sigui capaç de corregir els seus propis errors per fer que els jugadors treguin quelcom positiu de cada partit.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit