El talent georgià arriba a can Nàstic

Aburjania en tasques defensives
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Corria el minut 11 de partit quan els espectadors nastiquers que ocupaven la seva localitat en un Nou Estadi que ja comença a viure alguns canvis en el seu exterior de cara als Jocs Mediterranis del 2017 van viure un Déjà vu que els va fer viatjar en el temps traslladant-los a l’encontre que es va disputar sis dies abans al camp del Girona.
Amb el ‘15’ a l’esquena, Giorgi Aburjania va fer el seu debut oficial com a titular en la que fa poc més d’un mes que es la seva nova casa després de que el Nàstic pagués un import de 150.000€ a l’Anorthosis xipriota per fer-se amb els seus serveis, i es va marcar una jugada pràcticament calcada a la que va protagonitzar a Montilivi junt amb el que ja s’ha convertit en el pitxitxi de l’equip, José Naranjo. El migcampista georgià va rebre la pilota al seu propi camp, d’espatlles a la porteria contraria, i es va girar amb un moviment tant àgil i tant natural que l’hagués pogut firmar el mateix Andrés Iniesta per desconcertar als dos rivals que tenia davant i passar així per mig d’ells arrancant una cavalcada que ja ningú va poder parar. Després d’haver deixat enrere als dos primers jugadors de l’Elx, Abu –així l’anomenen al vestidor- va prosseguir la seva carrera amb un toc hàbil i molt ràpid del seu peu dret per tornar a col·locar la pilota al peu contrari i deixar en evidència als següents dos jugadors que van sortir al seu pas i assistir, amb túnel a Caro inclòs, a un Naranjo que només va tindre que posar la punteta per superar la sortida de Javi Jiménez. La parròquia grana es fregava els ulls després de veure com la associació il·limitada entre el georgià i l’andalús tornava a posar per davant a l’equip de Vicente Moreno tal i com havia succeït en el derbi català de la jornada anterior. La diferència és que aquesta vegada el Nàstic sí va saber frenar les escomeses d’un Elx incapaç d’inquietar la porteria de Manolo Reina tot i gaudir del control de la pilota durant pràcticament tot el partit.

El guió del matx no va ser diferent respecte als tres últims compromisos davant l’Albacete, el Tenerife i el propi Girona. Els grana no van marcar-se una sortida en tromba com molts dels aficionats esperaven per tal de veure aquella versió més canyera que l’equip havia mostrar durant gairebé tota la primera volta quan li tocava fer d’amfitrió, i va tornar a regalar l’iniciativa del joc al rival, un Elx que va acusar moltíssim l’absència del seu màxim golejador Sergio León. La superioritat visitant es va plasmar sobre el terreny de joc un cop Naranjo va estrenar el marcador desequilibrant l’inici de partit tant igualat que cabia esperar entre dos equips que arribaven a la cita amb el mateix número de punts (38). Els il·licitans van jugar amb la tranquil·litat que li donava el fet de tenir davant un rival que defensava a partir del seu propi camp i buscava una vegada rere l’altre atacar per la banda dreta on Xisco Campos va tenir que treballar de valent per evitar que el sadurninenc Álex Moreno trobés la manera de posar en problemes a Manolo Reina. El Nàstic era incapaç de crear perill inclús a partir de l’art que més domina, el contraatac, i això va crear certa inquietud a la graderia.

Amb la seva personalitat i les seves ganes de ser protagonista, Aburjania va ser la millor noticia de la primera part. El internacional amb les categories inferiors de Geòrgia va realitzar un treball descomunal al mig del camp recuperant un gran nombre de pilotes que en més d’una ocasió van aixecar els aplaudiments de l’afició. El punt d’inflexió va arribar a la segona part just després de l’entrada de Lévy Madinda en el lloc de Sergio Tejera –limitat per la matinera targeta groga que va veure- i de la pilota que Álvaro Giménez va enviar al travesser. Va ser llavors quan van arribar els millors minuts del Nàstic gràcies a la pausa que el migcampista cedit pel Celta de Vigo va aplicar al partit i a l’exhibició d’un Jean-Luc que amb les seves virtuts tècniques va portar de polleguera a la defensa visitant.  La pressió que van exercir els tarragonins en la sortida de pilota de l’Elx també va ser clau per entendre el seu canvi d’actitud  sobre del terreny de joc. El propi Madinda va ser l’encarregat d’assistir a Aníbal Zurdo, de menys a més durant l’encontre, perquè aquest marqués el 2-0 en una jugada que finalment va ser anul·lada per fora de joc. A continuació, Achille Emaná va tindre a les seves botes l’opció d’encarrilar el partit però un cop dins de l’àrea es va convertir en un mar de dubtes i el que semblava una oportunitat per enfonsar la pilota al fons de la xarxa es va convertir en una cessió per a Naranjo, que no s’esperava l’assistència del camerunès i no va arribar a temps d’empentar la pilota cap a dins de la porteria.

El canvi obligat d’Assoubre per problemes físics va provocar que els de Vicente Moreno tornessin a donar un pas enrere però l’Elx no va poder aprofitar-ho i tot just va crear alguna jugada de perill que amenacés la segona victòria del Nàstic en aquesta segona volta on encara no coneix la derrota. Les victòries del Leganés i del Real Oviedo van fer descendir al conjunt tarragoní fins a la 4ª posició per seguir a dos punts d’una segona plaça en la que va poder dormir durant la nit de dissabte i que va provocar que més d’un nastiquer fes alguna captura de pantalla al seu cel·lular per immortalitzar una classificació de somni que està disparant l’ il·lusió d’una afició que vol seguir passant-ho bé en les 17 jornades que resten per a la conclusió de la temporada.

Marc Pérez (@ksillas_petit)