L’essència real del futbol

Nuevo Carlos Tartitere
Foto: realoviedo.es

No sé exactament quan vaig descobrir que el futbol no només era futbol, sinó que també era un conjunt d’emocions i sentiments que podien portar a una persona a passar d’estar en el punt més àlgid de la seva eufòria a la tristor més profunda personificada en llàgrimes que es succeeixen en qüestió de segons.

El futbol no només són 24 jugadors darrere d’una pilota amb l’objectiu d’introduir-la entre els tres pals que formen la porteria, el futbol són 24 jugadors que formen part d’un club de futbol –en aquest cas dos- que té la seva història, els seus trofeus, les seves tradicions, la seva afició i el títol més important que poden tenir, representar a un poble, una ciutat e inclús en certes ocasions a tota una comunitat autònoma com va ser el cas del CP Mérida, que en la temporada 1994/95 va debutar a Primera Divisió sent el primer equip extremeny en aconseguir-ho. Dos campanyes desprès, va ser un modest equip d’Almendralejo anomenat CF Extremadura qui representaria a tota la comunitat extremenya en la màxima categoria del futbol estatal. Tots dos equips van patir diversos problemes econòmics e institucionals que anys desprès els hi suposarien la liquidació del club, tot i que a dia d’avui competeixen amb un altre nom. Sempre he sentit un alt nivell d’atracció, nostàlgia i afecte per aquests equips més modestos que van aconseguir fer-se un lloc a la història del nostre futbol com el CD Logroñés, la SD Compostela, etc... tot i que a dia d’avui, per una cosa o per l’altre, ja no estiguin entre nosaltres o si però amb un altre nom. L’equip que millor pot representar al club dels històrics que també conformen altres entitats ja desaparegudes com la UD Salamanca o l’antic CD Badajoz, és el Real Oviedo. El club asturià, un històric de la Primera Divisió, ha passat per tot tipus de penúries –econòmiques, socials e institucionals- i sempre s’ha aixecat empentat per la gran afició que arrossega des de la seva fundació, la mateixa que el va salvar en l’ampliació de capital que es va realitzar al 2012 quan l’amenaça de desaparició era més real que mai atraient així a un dels homes més poderosos del planeta, el senyor Carlos Slim. L’Oviedo va passar de jugar a l’elit del futbol, inclús jugant l’extinta Copa de la UEFA, i d’estrenar el modern Nuevo Carlos Tartiere a passejar-se pels camps de Tercera Divisió, camps de fang amb és olor de futbol amateur que no pas professional. Ara, dotze anys desprès, ha tornat a Segona per començar a reescriure els capítols més importants de la seva història i el Nàstic serà testimoni directe d’aquesta fita mentre que el seu objectiu també és el de recuperar l’essència perduda en els darrers anys, aquella que el va portar inesperadament a Primera Divisió tot i ser, en el seu cas, un històric de bronze que vol obtindre la llicencia de plata.

Comptes pendents  

Real Oviedo i Nàstic es tornen a veure les cares desprès de la eliminatòria a doble partit que van disputar al final de la campanya anterior per determinar qui dels dos era el nou campió absolut de la Segona Divisió B. El conjunt asturià es va imposar desprès de remuntar al Tartiere el 2-1 de Tarragona amb un clar i concís 3-0 que en cap cas va ofuscar l’ascens de categoria del Nàstic tot i que sí és cert que cap membre de la plantilla vol que es repeteixi el mateix resultat en un partit que aquesta vegada si és important. És important perquè a més dels tres punts que s’hi posen en joc, els grana necessiten tornar a sumar fora de casa per iniciar una nova dinàmica positiva de resultats que a més a més li faci arribar amb les millors sensacions possibles a la batalla del proper diumenge davant el Llagostera. La convincent victòria davant la SD Huesca els va fer recuperar el crèdit perdut a Còrdova, un escenari no molt variat respecte al que es trobaran a la capital asturiana tot i que el context serà ben diferent ja que aquesta vegada és el Nàstic (4º) qui arribar per sobre del seu rival a la taula classificatòria (Real Oviedo és 12è).

Vicente Moreno va fer una petita revolució en l’onze del passat diumenge i ara és tota una incògnita saber si li donarà continuïtat o si pel contrari tornarà a disposar dels jugadors que havia utilitzat en les darreres setmanes. Tampoc està clar si mantindrà el 4-2-3-1 o si recuperarà la formació 4-3-3. El que si està clar és que David Rocha serà de la partida per ocupar la vacant del sancionat Sergio Tejera. L’estel·lar actuació d’Achille Emana i el treball de desgast físic que va aportar Marcos de la Espada són motius suficients per confiar en que mantindran el seu lloc dins de l’equip titular. La llista d’absències és la següent: El migcampista barceloní s’ha quedat fora d’una convocatòria en la que també han sigut descartats Moussa Bandeh, Jordi Calavera –jugarà amb la Pobla-, José Naranjo i Gerard Valentín, que ha tornat a patir una recaiguda de la seva lesió de genoll quan semblava totalment recuperat.

Una victòria de quatre punts

Els asturians persegueixen des de fa tres jornades una victòria que els torni apropar a les places de promoció d’ascens, unes places en les que es troba el propi Nàstic amb tres unitats més. Per tant, un triomf local suposaria un empat a punts entre tots dos equips amb la possibilitat de que l’entitat carbayona es situï per sobre dels tarragonins a la classificació general. Els de Sergio Egea tan sols han perdut un encontre al Nuevo Carlos Tartiere davant un Girona que pel contrari si va caure al Nou Estadi de la mateixa manera que ho van fer el Mallorca i el Bilbao Athletic, dos equips que han aconseguit esgarrapar un punt del feu asturià com també ho va fer el Lugo en la primera jornada.

El 4-4-2 amb el que salta a la gespa el Real Oviedo té un líder clar, Miguel Linares. El veterà davanter de 33 anys va ser el màxim golejador del passat campionat de 2B amb 30 dianes en la que era la seva primera temporada amb la samarreta blava. Els seus gols van ser imprescindibles per a que l’equip del Principat tornés per fi al futbol professional. Enguany, tot i el canvi de categoria, ja suma 4 gols que s’han traduït en 10 dels 16 punts que suma l’Oviedo a la classificació. Quan diem que Linares és el líder d’aquest equip no ho diem només pel seu olfacte golejador, sinó perquè tots els atacs del conjunt de Sergio Egea passen per ell. Si la defensa busca una pilota en llarg el destinatari és Linares. Si els migcampistes busquen una sortida, la primera opció és Linares. Lluita, descarrega, va al xoc i dóna sentit a les ofensives carbayones. És se’ns dubte la referència d’un equip al que en les darreres jornades li ha mancat encert de cara a porteria i fiabilitat defensiva, la qual cosa li fa entrar en una fase de precipitació constant quan es tracta d’atacar l’àrea contraria. De fet, en els últims tres partits ha encaixat cinc gols i només n’ha marcat dos, els que va anotar a Ponferrada sense cap efecte positiu. El preparador argentí compta amb les baixes de José Manuel Fernández, Héctor Verdés i l’ex del Nàstic David Generelo.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit