 |
| José Naranjo, autor del gol de la victòria. Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/ |
Era una de les joves promeses de la pedrera
del Recreativo de Huelva, una d’aquelles
que estava destinada a jugar en el primer equip del club on s’havia format com
a jugador i com a persona, allà on li havien donat l’oportunitat de créixer i
de preparar-se per aquest món tant complex i a la vegada tant bonic que és el
futbol.
Jugadors com ell, formats al planter, suposaven per l’afició onubense una alenada de il·lusió per
combatre la delicada situació esportiva i econòmica per la que travessava l’entitat,
la mateixa que havia provocat que els Oliver Atom i els Tom
Baker formats a la Ciutat
Esportiva de Huelva es busquessin la vida lluny del Nuevo Colombino. Les seves 20 primaveres li van privar de poder
formar part de la plantilla 2014/15, doncs José
Luis Oltra va considerar que encara no estava preparat per poder ser un
jugador important dins d’un equip que a priori havia de lluitar per jugar la
promoció d’ascens a Primera Divisió.
El club li va buscar una sortida i el seu destí va ser el Villarreal B, on va formar part d’una de les millors canteres del
país. Va disputar 25 partits que li van servir per foguejar-se en una categoria
tant exigent com la Segona Divisió B.
El màster de maduresa que va realitzar a Castellón
de la Plana li havia de servir per tornar a Huelva i fer-se un lloc en el primer equip, però quan va aterrar de
nou a la seva terra va contemplar que el panorama era molt diferent al de quan
va marxar: el Recreativo havia
descendit a la categoria de bronze. Aquí és on el Nàstic, de la mà de Promosport
i Emilio Viqueira, va interessar-se
pels seus serveis i el va firmar per formar part d’un projecte que es volia
consolidar a la Liga Adelante, un
projecte ideal en el qual podia seguir evolucionant com a futbolista. Avui ha
marcat el seu primer gol amb la samarreta grana,
un gol que se li havia resistit durant set jornades i que per fi ha arribat
amb un premi majúscul, la segona victòria a domicili i tres punts que permeten als
tarragonins afiançar-se en les posicions de play-off. Així és com el Nàstic, amb el gol de José Naranjo, ha guanyat per 0-1 a Miranda d’Ebro.
“ | José Naranjo: El gol
en el darrer minut ens ha sabut a gloria beneïda. Estem contents, en especial
jo pel gol, però sobre de tot pel treball de l’equip i per haver aconseguit els
tres punts, que feia temps que no aconseguíem una victòria fora de casa [...]
Jo em dedico a treballar dia a dia. Es veu, es sap que se m’està resistint el
gol però ja ha arribat el primer i espero que sigui el primer de molts.”
Podem dir que Vicente Moreno ha estat plenament encertat en els canvis que ha
realitzat aquesta tarda al Municipal d’Anduva,
un estadi on el CD Mirandés encara
no coneixia la derrota. La idea del tècnic valencià era desgastar al quadre
local mitjançant una muralla defensiva infranquejable que comptava amb tres
pilars bàsics; Iago Bouzón, Pablo Marí
i un imperial Xavi Molina que ha
tornat a ser el de les primeres jornades. Que el 0-0 persistís al llarg del
partit era una cosa que acabaria jugant a favor del Nàstic. El de Masanasa sabia
perfectament que si el conjunt burgalès es sentia superior, com així l’han fet
sentir els tarragonins, acabaria per avançar línies en busca del gol que li
donés el tercer triomf consecutiu com a local deixant molts espais darrere. Per
poder treure profit d’aquesta situació, a la banqueta hi havia d’haver dos
jugadors que fossin capaços de liderar un contraatac amb rapidesa i
efectivitat. Havia de ser un cop sec, mortal, que deixes sense resposta al
rival. José Naranjo i Achille Emana responien al perfil ideal
que demanava el pla guanyador de Vicente
Moreno: un jugador ràpid i vertiginós i un jugador que amb el seu físic fos
capaç d’ocupar els espais claus que havien de decidir el destí del duel. Dit i
fet. Arribats als cinc últims minuts de partit, el Mirandés s’havia llençat amb tot a pel gol de la victòria deixant
molt de terreny per a que l’atacant andalús i el migcampista camerunès, junt
amb Álex López, busquessin la
porteria d’un Raúl Fernández que aconseguiria
salvar el primer intent del ex jugador del Recreativo
en la millor ocasió que havien tingut els visitants durant tot el partit.
Aquella era l’oportunitat que havia estat esperant el Nàstic per endur-se els tres punts cap a Tarragona, una oportunitat amb la qual havia desaparegut tota opció
de celebrar la segona victòria lluny del Nou
Estadi com devien pensar tots els nastiquers que estaven enganxats a la
pantalla del seu televisor. Però aquesta vegada algú, pot ser la mà salvadora
de Manolo Reina que havia impedit el
1-0 d’Álex García, havia decidit que
el partit havia de tenir un vencedor, i aquest tenia que ser el que,
curiosamentm, més s’havia exposat a perdre el partit. En una acció pràcticament
calcada a l’anterior, un brillant gest tècnic d’Emana habilitava a José
Naranjo per a que, aquest cop si, envies la pilota al fons de la xarxa.
“ | Vicente Moreno:
Estem molt satisfets i molt contents. Sabíem que el partit d’avui era un partit
molt difícil i no ho dic jo, ho diuen les estadístiques. Ser el primer equip en
guanyar aquí no era gens fàcil. Ha sigut un partit com el que esperàvem, de
molt de treball i d’adaptar-se a les circumstàncies del rival i del partit, de
fer coses diferents a les que havíem fet fora de casa. Sabia que tindríem
opcions si defensàvem bé. Hem defensat bé i al final les dues ocasions més
clares les hem tingut nosaltres tot i que ells han arribat molt.
A Miranda
d’Ebro pensaran que avui el futbol ha sigut injust amb ells, mentre que a Tarragona només importarà el gran
resultat que han aconseguit els seus gladiadors en una terra que encara estava
per conquerir. La d’avui no ha sigut una victòria brillant, ni d’autoritat ni
de qualitat. Ha sigut una victòria d’esforç, de lluita i d’equip, d’aquelles
que guanyen campionats. I ara mateix no hi ha millor triomf que poder celebrar
els 25 punts que situen al Nàstic a
la quarta posició a tan sols dos punts del liderat. Mitja feina feta i el somni
continua.
Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit
No hay comentarios:
Publicar un comentario