El primer gol val un imperi

José Naranjo, autor del gol
de la victòria.
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Era una de les joves promeses de la pedrera del Recreativo de Huelva, una d’aquelles que estava destinada a jugar en el primer equip del club on s’havia format com a jugador i com a persona, allà on li havien donat l’oportunitat de créixer i de preparar-se per aquest món tant complex i a la vegada tant bonic que és el futbol.

L’assignatura pendent

Mantenir la categoria passa per guanyar tots els partits a casa e intentar treure els màxims punts possibles a domicili. Això és el que pensarien tots els nastiquers abans d’encetar la nova temporada, la que suposava el retorn del Nàstic a Segona Divisió. Només els més optimistes podien esperar-se un inici de curs tant esplèndid com el que estan firmant els homes de Vicente Moreno gràcies a la inèrcia tant positiva amb la que han arribat a la categoria.

V de victòria

Probablement aquesta hagi sigut la setmana més moguda a Can Nàstic en el que portem de temporada. Ni el interès del Llevant en fer-se amb els serveis de Vicente Moreno, amenaçant amb acabar el cicle més important del club en els darrers anys, havia aixecat tant d’enrenou al voltant de l’entitat com la roda de premsa que es va dur a terme dilluns passat en la que es va presentar el cartell que el club va dedicar al partit que es viurà el proper diumenge entre Nàstic i Llagostera sota el lema de ‘Venvinguts’, fent una clara referència al film de V de Vendetta protagonitzat per Hugo Weaving i Natalie Portman amb l’objectiu de fer una crida a tota l’afició nastiquera per tal d’omplir el camp i que el Nou Estadi es converteixi en un infern per al conjunt gironí.

Un Nàstic bipolar

Palanca disputant una pilota
amb Jonathan Vila.
Foto: http://realoviedo.es/

Tal i com va succeir en el darrer partit de la passada temporada, el Nàstic va caure al Nuevo Carlos Tartiere davant un Real Oviedo que va tornar a exhibir el seu potencial tant en el pla individual com en el pla col·lectiu per acabar imposant-se a un equip el de Vicente Moreno que va mostrar dues cares ben diferents en la primera i en la segona part.

L’essència real del futbol

Nuevo Carlos Tartitere
Foto: realoviedo.es

No sé exactament quan vaig descobrir que el futbol no només era futbol, sinó que també era un conjunt d’emocions i sentiments que podien portar a una persona a passar d’estar en el punt més àlgid de la seva eufòria a la tristor més profunda personificada en llàgrimes que es succeeixen en qüestió de segons.

La carta guanyadora

Achille Emana celebrant
el seu primer gol amb el Nàstic
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Quan un jugador decideix abandonar el futbol de primer nivell per jugar en lligues de menys exigència com les africanes o les de nord Amèrica, és bastant complicat imaginar que algun dia pugui tornar al primer pla del panorama futbolístic màxim quan supera la trentena d’edat com és el cas d’Achille Emana, un futbolista que desprès de brillar al Toulouse francès i al Reial Betis va donar un pas enrere per provar fortuna en equips més modestos com l’Al Hilal d’Aràbia Saudita, l’Al Ahli i l’Al Wasl dels Emirats Àrabs o en dos dels equips més representatius  del futbol mexicà com són el Cruz Azul i l’Atlante.

Un bon record per tornar a la victòria

És inevitable que la visita de la SD Huesca provoqui un sentiment de nostàlgia, emoció e inclús eufòria entre la parròquia nastiquera mentre recorda aquella matinal del diumenge 31 de maig en la que els seus gladiadors va aconseguir donar carpetada a tres temporades competint en els inferns de la Segona Divisió B per tornar al futbol professional eliminant al conjunt aragonès que poques setmanes desprès va exercir la seva condició de campió de grup eliminant al Racing de Ferrol i a l’Huracán de València en la eliminatòria definitiva que va decidir quins dos equips acompanyaven al Reial Oviedo i al Nàstic a la Liga Adelante.