Fins al final!

Xavi Molina a punt de fer el 1-2
Foto: gimnasticdetarragona.com

Exercici de garra, lluita i coratge el que va demostrar el Nàstic en el seu reestrena a Segona Divisió contra un Albacete que tot i deixar escapar un resultat de 0-2 quan només mancaven cinc minuts per finalitzar l’encontre es va endur un punt que suposa massa premi pels mèrits que van demostrar els uns i els altres.
I es que l’equip de Vicente Moreno, tot i jugar amb un menys per l’absurda expulsió de Manolo Martínez, va ser capaç d’evitar quedar-se amb un 0 en el seu caseller d’unitats amb uns últims deu minuts plens de casta e insistència. El suport incansable de l’afició va esperonar a uns jugadors que no paraven d’atacar tot i que només restaven 180 segons per arribar al temps reglamentari. Llavors va arribar el gol de Xavi Molina que va fer rugir al Nou Estadi i va encongir a l’equip de Luis César. La simbiosis creada en les darreres dues temporades entre els jugadors i l’afició va fer possible que Marcos sentís l’energia de la grada per poder lluitar l’última pilota fent recrear en la ment de Eiriz Mata un penal inexistent que ell mateix va convertir amb la tranquil·litat que li caracteritza sempre que es disposa a executar des dels 11 metres.

Luis César Sampedro: “No mereixem marcar el 0-1, crec que no mereixíem guanyar en aquell minut. La primera part ha sigut grotesca, molt dolenta per part del meu equip. En general, un partit molt dolent de l’Albacete en el primer temps.”

El cert és que si algú va merèixer endur-se els 3 punts aquest va ser el Nàstic, ja que va dominar totes les facetes del partit fins el 0-1 de Edu Ramos en el que era el primer xut a porteria de l’Alba en els 58 minuts que s’havien jugat, un fet que va fer aparèixer els vells fantasmes del passat recordant la derrota de la temporada passada davant el Sant Andreu en la primera jornada de lliga. De la mateixa forma que aquell dia, els grana van perdonar en excés sobretot en els primers 45 minuts amb dues ocasions errades per un participatiu Alex López al que només li va faltar el gol. Mossa, Jean-Luc i Ferran Giner també van tindre la seva oportunitat per obrir el marcador. El tant visitant, que va néixer d’un corner mal defensat, va deixar tocat al quadre de Vicente Moreno, qui veia com se li complicava el partit amb l’expulsió de Manolo Martínez per agredir a un jugador rival. Amb inferioritat numèrica sobre la gespa, els jugadors van travessar uns minuts de desencert total que no els hi permetien prendre les decisions més encertades ni fer una pressió constant per por d’encaixar un segon gol que fos definitiu. Això va permetre al conjunt de Luis César gaudir d’un cert domini de la pilota que no havia tingut en tot el partit però que no va saber gestionar inclús desprès de fer el 0-2 de Rubén Cruz al transformar una pena màxima comesa per Ferran Giner en un contraatac mortal de l’equip manxec. L’avantatge de dos gols va fer marxar a una part minoritària de l’afició nastiquera. No obstant, la presencia dels que encara creien en la remuntada va portar en volandes a uns jugadors que ja havien rebut una dosis de valentia per part de Vicente Moreno quan va decidir treure a Mossa per donar entrada a Marcos Jiménez De la Espada.

El tècnic valencià no va poder estar més encertat. Els seus homes van tancar a l’Albacete en el seu propi camp amb les ofensives que, en major part, passaven per la banda dreta on l’incombustible Gerard Valentín va causar molts problemes a Cidoncha i a Paredes aprofitant els espais que creava Palanca –substituint a Jean-Luc- amb les seves diagonals cap a l’interior. El manual de Vicente Moreno va permetre la variant més lògica quan vas per darrere en el marcador, el joc directe. L’objectiu era poder connectar amb Alex López, Marcos e inclús amb Emana, que va dotar al centre del camp de múscul i ofici, per originar segones jugades amb les quals crear perill a la porteria de Juan Carlos. I en una d’aquestes, David Rocha es va trobar amb el pal però el col·legiat va entendre que el porter format al Villarreal va ser l’últim jugador en tocar la pilota donant servei de cantonada a favor dels grana. Ferran Giner va executar el corner i Xavi Molina va aconseguir el 1-2 quan faltaven tres minuts per arribar al 90’.

Les continues pèrdues de temps de l’Alba i els sis canvis van allargar el partit fins al 95’, temps suficient per a que el Nàstic perdonés una rematada de cap de Emana i una pilota a la creueta d’Alex López després d’una gran aturada de Juan Carlos. El partit estava a punt d’arribar al seu final però els aficionats i el més important, els jugadors, encara creien en l’empat. La seva fe va portar a Marcos a lluitar una última pilota per forçar una pena màxima que va donar un punt més que merescut al quadre tarragoní.

La temporada comença carregada d’èpica i amb unes sensacions immillorables. L’equip ha sigut capaç de mantenir el seu discurs i la seva identitat d’equip ofensiu  que vol ser protagonista mentre que els nouvinguts estan donant el plus necessari que ens ha de fer gaudir d’aquesta nova aventura a Segona Divisió.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit