Al ritme d’Emana

Jean-Luc en el moment del 1-2

Corria el minut 56’ quan Achille Emana va ingressar al camp del Heliodoro Rodríguez López per substituir a Mossa. La seva entrada es va produir pocs minuts desprès de que arribés el 1-0 del Choco López en una manca d’entesa entre els centrals del Nàstic que l’atacant hondureny va aprofitar per batre a Manolo Reina amb una vaselina que va aixecar als 9.174 aficionats presents a l’estadi.

Amb el camerunès dins del camp, el guió de la segona part va canviar per complet. No va marcar cap gol, ni tampoc va donar cap assistència, però només amb la seva presencia sobre la gespa va aconseguir desestabilitzar als jugadors de Raúl Agné com si de un Déu es tractés. Els seus regats, les seves conduccions, els seus controls, en definitiva, tots els seus moviments es produeixen a càmera lenta, una velocitat poc comú en un jugador professional que no obstant li serveix per superar a tot rival que li intenta robar la pilota . De fet, tant Carlos Ruiz com Vitolo van veure la targeta groga en els darrers minuts de partit per poder parar els contraatacs que ell conduïa, esgarrapant així uns segons al cronòmetre per desesperació dels aficionats locals. Pablo Marí i Jean-Luc es van emportat tots els titulars gràcies als seus gols, però l’aparició d’Emana va ser determinant per firmar la primera victòria de la temporada en aquesta nova aventura a Segona Divisió.

Vicente Moreno: “No ens acostumem perquè això no és l’habitual. Ja li he dit als jugadors durant el descans que tenim que tindre compte amb aquestes situacions perquè en una temporada hi han diverses vegades en les que no es poden remuntar els partits. Nosaltres portem dos partits, dos remuntades, o sigui, molt difícil. No tenim que concedir aquestes ocasions al rival i més en gols que crec que són prou evitables.”

La resolució de l’encontre hagués pogut ser ben diferent si Ferran Giner no hagués desbaratat una ocasió claríssima de Suso Santana quan aquest ja es trobava al punt de penal disposat a executar davant Manolo Reina per fer la segona diana del match. En aquest aspecte, el partidàs descomunal que va fer Xavi Molina en defensa va ser essencial per a que el Nàstic s’emportés els 3 punts cap a Tarragona. I es que des del 1-0 fins l’entrada d’Emana el conjunt de Vicente Moreno va desconnectar-se del partit deixant molts espais en defensa que a punt van estar d’aprofitar els atacants del Tenerife. Amb l’entrada del ex internacional camerunès, els grana van començar a inclinar el camp cap a la porteria de Dani Hernández fins que van trobar el premi de l’empat en un centre excepcional de Ferran Giner que Rayco va pentinar en el primer pal per a que Pablo Marí, de forma acrobàtica, fes justícia amb el 1-1.

El gol del central balear va fer créixer l’ímpetu  dels tarragonins per buscar el primer triomf del curs, no amb ocasions clares però si amb el control de la pilota gràcies a les imprecisions del quadre local en el mig del camp, on Fali es va fer un fart de robar pilotes. Ferran Giner, que amb la sortida de Mossa es va col·locar com a lateral esquerre, era una font de perill permanent per Raúl Cámara. El valencià no va tindré prou en originar la jugada de l’empat i va posar un altre gran centre per a que Jean-Luc, aprofitant la debilitat defensiva dels defenses locals en els centres laterals, anotés de cap el segon i definitiu gol que donava al Nàstic la primera victòria de la temporada.

Premi totalment merescut per l’equip en general i pels dos protagonistes del segon gol en concret ja que tot i el canvi de categoria han sigut capaços de fer-se amb un lloc en l’onze titular per davant d’alguns dels fitxatges contrastats que han arribat al Nou Estadi durant el mercat estival. Exercici de fe i de confiança d’un equip que ha començat de manera molt dolça el seu retorn a la categoria de plata amb dos remuntades que els col·loquen en una anecdòtica quarta posició a dos punts del líder Numància.

Marc Pérez

Twitter: @ksillas_petit