Certificar i creure

Achille Emaná tornarà a liderar
l'atac grana.
Foto: https://www.flickr.com/photos/nastictarragona/

Hi ha cert contrast en els missatges que han anat deixant en les darreres dues setmanes els diferents membres del Club Gimnàstic quan han estat preguntats per les possibilitats que té l’equip a dia d’avui per jugar els play-off, des dels jugadors fins al president de l’entitat passant per l’entrenador del primer equip.

Després de l’empat al camp de l’Albacete (1-1), Josep Maria Andreu va reconèixer per primera vegada que la promoció d’ascens és una autentica realitat, mentre que des del vestuari tant els membres del planter com Vicente Moreno mantenen el mateix discurs: somiar si, però sense oblidar que el més important és arribar als 50 punts. No és d’estranyar que en el si del club es pensi en l’opció de lluitar per un possible ascens que seria històric tenint en compte que fa només nou mesos que el club jugava a Segona B. Exceptuant la sortida de David Rocha, els moviments d’entrades i sortides que han hagut durant el mercat hivernal han acabat d’equilibrar una plantilla preparada a consciencia per intentar assaltar la Primera Divisió però sobretot per seguir competint de tu a tu contra els millors equips de la categoria de plata. Si el Nàstic guanya a Montilivi haurà firmat la millor ratxa de resultats des del seu retorn a Segona Divisió amb 10 dels últims 12 punts en joc, sent la victòria de Mendizorroza el punt d’inflexió que li calia aquest equip per acabar de creure-s’ho. Aquesta és la situació amb la que els grana afronten el derbi davant al Girona i el millor de tot és que tenen molt a guanyar y molt poc a perdre.

“ |Vicente Moreno: Sempre dic que ja és prou tresor i premi els tres punts que tens la possibilitat de sumar cada setmana, però és cert que hi ha una sèrie de circumstàncies que envolten al partit que el fan bonic i maco per a tothom, per a nosaltres i també per al rival. I sí, hi ha moltes situacions que són motivadores per a voler tindre més ganes de guanyar el partit.”

El principal handicap al que ha de fer front el Nàstic és a les absències de Xavi Molina i Sergio Tejera, peces fonamentals en els plans de Vicente Moreno que a la vegada s’han convertit en dos de les figures amb que més s’identifica la grada del Nou Estadi. El de La Canonja, tot i ser migcampista, s’ha transformat en un central de plenes garanties que aporta seguretat i solidesa  a la línea defensiva gràcies als seus 1,82 m d’alçada, mentre que el barceloní és a dia d’avui un jugador pràcticament insubstituïble tant pel seu compromís defensiu com per la seva qualitat a l’hora de remenar la pilota i de portar-la cap a camp contrari amb criteri i convenciment. Ambdós causen baixa per acumulació de targetes i per tant l’entrenador valencià no pot repetir el mateix onze titular que va sortir d’inici contra el Tenerife. El relleu més natural per Xavi Molina és un Iago Bouzón que s’ha de refer de la seva actuació al Carlos Belmonte, i en quant al centre del camp Cristian Lobato i Giorgi Aburjania són els dos jugadors que es disputen la vacant que deixa Sergio Tejera al costat de Lévy Madinda, titularíssim des de la seva arribada.

Juan Muñiz és el gran dubte de la convocatòria que ha de presentar Vicente Moreno. L’asturià no es va entrenar divendres junt amb els seus companys i la seva presència no està assegurada. Si finalment no entra a la llista, el ex del Sporting de Gijón veurà el partit des de Tarragona de la mateixa manera que l’apartat Jordi Calavera i els altres lesionats Gerard Valentín, Álex López i Marcos de la Espada. El que sí te moltes opcions de formar part de l’expedició que viatgi a Girona és Jean-Luc Assoubre, que s’ha perdut els darrers dos partits per culpa d’unes molèsties físiques que arrossega des del partit de Vitoria. En qualsevol cas, el més lògic és que comenci veient el partit des de la banqueta. Independentment del sistema tàctic que utilitzi el preparador de Masanasa, el que sembla clar és que José Naranjo i Achille Emaná han de ser els homes que posin el gol tal i com han fet en les últimes jornades.

Aquesta serà la tercera i última vegada que gironins i tarragonins es veuen les cares aquesta temporada. A l’inici del curs es van enfrontar dues vegades de forma consecutiva, una en el partit de lliga corresponent a la tercera jornada i l’altre en l’encontre pertinent a la segona ronda de la Copa del Rei. En el duel de la competició domèstica, un gran gol de Jean-Luc va donar els tres punts a un Nàstic que quatre dies després es tornaria a imposar en la tanda de penals després del 2-2 que indicava el marcador al final dels 90 minuts. Amb tot, no és d’estranyar les ganes que hi ha a Montilivi de que arribi el partit per tal de venjar-se d’aquelles dues derrotes però sobretot per donar continuïtat al bon estat de forma pel que travessen els homes de Pablo Machín, que de la mateixa manera que els grana han aconseguit sumar 7 dels darrers 9 punts possibles. I és que abans d’esgarrapar un punt de Los Pajaritos, el Girona va guanyar dos partits consecutius a casa, un fet inèdit en tota la primera volta. La recuperació gironina és una realitat i ja hi ha que somien amb la possibilitat d’enganxar-se al tren del play-off del qual el separen els 8 punts de diferència que manté respecte al Nàstic.

L’entrenador local recupera a un dels migcampistes més importants de l’equip i que va ser baixa per sanció en l’empat contra el Numancia, Pere Pons. El jove mig centre gironí forma amb Alex Granell un doble pivot de molta qualitat al centre del camp per darrera de tot un veterà com Eloi Amagat. Els homes gol del quadre local seran Jairo Morillas (6 gols) i Dejan Lekic, davanter incorporat en el passat mercat hivernal, amb Jaime Mata (5 gols) i Cristian Herrera –últim fitxatge- esperant el seu torn a la banqueta. Com hem dit en el paràgraf anterior, el Girona passa pel seu millor moment de la temporada. Després d’un inici molt fluix sembla que les bones sensacions de la passada campanya han tornat a Montilivi, escenari on l’equip ha guanyat els tres últims partits. Marcelo Djaló, Richy i Rubén Sobrino són les úniques baixes per a l’entrenador nascut a Sòria.

Marc Pérez (@ksillas_petit)